Els valors del patriarcat i el seu impacte en la societat contemporània.

Els Valors del patriarcat i la seva influència en la nostra societat.

Els sistemes patriarcals graviten al voltant d'un líder o jerarca.

El patriarcat és un sistema sociocultural que organitza les relacions gravitant sobre uns principis bàsics. Es reflecteixen especialment en la dominació masculina i la subordinació femenina. No obstant això va més enllà. A continuació, resumeixo 19 valors bàsics del patriarcat que sustenten aquest sistema. Segueix una explicació que el connecta amb la realitat:

1.- Supremacia masculina.

– Creença en la superioritat inherent dels homes sobre les dones.
– Es reflecteix en tots els àmbits però, especialment, estructures laborals on els homes ostenten els càrrecs rellevants. Això repercuteix, en primer lloc, en la bretxa salarial entre homes i dones. I, en segon lloc, barreres que pateixen aquestes per accedir a càrrecs de lideratge.

2.- Control de l' home.

– L'intervencionisme masculí sobre el cos i les decisions de la dona.
– S'observa en la regulació de l'accés a l'avortament i en la cultura que jutja la sexualitat femenina, perpetuant estigmes sobre la seva autonomia.

3.- Patriarcat i violència masculina.

– Ús de la violència com a eina per mantenir la jerarquia de gènere.
– La normalització de la violència de gènere, com l' assetjament, violència domèstica o feminicidis, reforça el poder masculí.

4.- Heteronormativitat

– Suposició que l' heterosexualitat és la norma i superior a altres orientacions. Orientació als rols de gènere tradicionals.
– Limita les expressions d' identitat de gènere i orientació sexual. D' aquesta manera margina els qui no s' ajusten a aquesta norma.

No et perdis la presentació de la
Comunitat d' homes per a la cura de la vida, a Sabadell.

5.- Cosificació del cos femení.

– Reducció de les dones a objectes de consum o plaer.
– Publicitat, cinema i mitjans que les representa com a cossos desitjables abans que com a persones completes.

6. – Tradicionalisme i resistència al canvi.

– Fomentar rols de gènere rígids basats en la tradició. També el rebuig a les transformacions que desafien l'ordre patriarcal.
– Tendència a perpetuar expectatives com que les dones siguin cuidadores i els homes proveïdors. D' aquesta manera subsisteixen les diferències en el treball. Aquest immobilisme també s'observa en campanyes contra el feminisme o moviments de drets LGBTQ+.

7.- Infantilització de la dona.

– Percebre les dones com a emocionalment febles o incapaces de prendre decisions.
– Aquesta visió fomenta discursos que invaliden les seves capacitats per liderar o participar en diferents àmbits.

8.- Fomentar una competència femenina basada en criteris consumistes.

– Animar i promoure la rivalitat entre dones per desviar l'atenció del sistema patriarcal.
– Narratives que valoren més l'aparença que la solidaritat entre elles. D'aquesta manera, també, es potencia la pressió estètica sobre la dona. I, alhora, s' enriqueix el mercat de l' estètica i la bellesa.

9.- Negació.

– Rebuig de les desigualtats de gènere o la seva importància.
– Frases com "el feminisme ja no és necessari", "Elles ja tenen igualtat" o "ni feminisme ni masclisme". Aquestes frases i narratives neguen la desigualtat entre sexes.

10.- Silenci i invisibilització de la dona.

– Invisibilització o censura d' experiències i veus femenines.
– Historiografia que exclou contribucions culturals, professionals o polítiques de dones. De tal manera que són ignorades o desacreditades.

11. – Organització Jeràrquica.

– Organització social basada en posicions de poder on els homes ocupen el cim de la piràmide.
– Es reflecteix en estructures empresarials, polítiques i religioses on els homes predominen en rols de lideratge. Alhora, les dones són relegades a posicions subordinades.

12. Lucre econòmic i explotació.

– Explotació econòmica com a base del sistema capitalista.
– Activitats com el treball domèstic no remunerat que comporta la feminització de la pobresa. O el doble esforç (treball remunerat i no remunerat) que penalitza especialment la dona.

– També l'explotació dels més fràgils vulnerant els seus drets i col·locant al centre el benefici econòmic. Com a resultat s' erigeix com a beneficiari l' home, tant econòmicament com socialment.

13.- Negació d' emocions masculines.

– Supressió de la vulnerabilitat emocional en els homes com a forma de reafirmar la masculinitat.
– Els homes són socialitzats per reprimir les seves emocions. Això reforça conductes de dominació i dificulta la empatia en les relacions interpersonals. En alguns casos, la deficient gestió de les emocions provoca explosions d'ira que generen episodis de violència masclista.

14. Patriarcat i Belicisme.

– Glorificació de la força i l' agressivitat com a trets masculins essencials.
– El patriarcat promou la idea que els homes han de ser protectors i guerrers. D'aquesta manera justifica els conflictes armats i la violència intrapersonal.

15.- Religió com a legitimació.

– Ús de doctrines religioses per justificar la superioritat masculina.
– Moltes religions, especialment a occident, són d'inspiració patriarcal. De manera que han interpretat els seus textos per relegar les dones a l' àmbit privat, i negar-li rols de lideratge espiritual.

16.- Estètica femenina controlada.

– Imposició d' estàndards de bellesa femenins com a eina de dominació.
– La pressió social per complir amb ideals de bellesa genera inseguretats que limiten l'autonomia femenina i alimenten indústries multimilionàries. Aquest punt enllaça amb l' exposat en el 8 (Fomentar una competència femenina basada en criteris capitalistes)

17. – Patriarcat i privilegis masculins.

– El patriarcat promou l'accés preferencial a recursos, poder i oportunitats per als homes.
– Es manifesta en la major facilitat amb què els homes accedeixen a educació, ocupació i recursos financers.

18.- Reproducció com a deure femení.

– Expectativa que les dones es defineixen i es realitzen a través de la maternitat.
– Es tradueix en polítiques públiques i normes culturals que les pressionen a tenir fills. D'aquesta manera s'ignora el dret que decideixin sobre els seus cossos.

19.- Patriarcat, Individualitat i competència enfront de treball col·laboratiu.

– El patriarcat impulsa dinàmiques socials que reforcen jerarquies. D'aquesta manera apareixen formes de dominació i lideratges individuals.
– En l' àmbit laboral, es valora els individus “líders” (majoritàriament homes) que destaquen com a figures individuals. Com a conseqüència, s'ignoren o infravaloren les contribucions col·lectives i d'equip.
– A la llar, es desvaloritza el treball col·laboratiu de la cura (històricament assignat a les dones) com una tasca no productiva.

 

Els Valors del patriarcat – Reflexió final.

L'escrit és una senzilla exposició d'alguns dels valors fonamentals del patriarcat. De ben segur poden afegir-se més i, probablement, matisar altres. A destacar que no es tracta d'idees aïllades sinó que formen una xarxa que sosté l'estructura patriarcal. A més ho fan de manera que semblen una cosa natural. I és, precisament, aquesta aparença de "normalitat" el que els fa gairebé invisibles.
Desafiar els valors del patriarcat és un important treball de consciència. Per això és important fer-los visibles, nomenar-los. Fer front a aquests principis ens acostarà a construir societats més justes, equitatives i fraternes.
Contraposar als principis del patriarcat valors com la col·laboració, la cura i la interdependència és fonamental per construir societats més equitatives i justes. Això repercutirà en el bé de totes les persones. Sense distinció de sexe, raça, religió, orientació sexual, expressió de gènere etc.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

 

Anterior article: Com regular emocions amb les paraules. Millorar la intel·ligència emocional amb el llenguatge.
Següent article: Pseudo-sentiments i la seva relació amb la intel·ligència emocional.

Els Valors del patriarcat i el seu impacte en la societat actual.