Veure el got mig ple. Pensament positiu realista, consulta a Sabadell, online i Terrassa. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia.
"Un novici va preguntar al prior:
“Pare, puc fumar mentre prego?”
I va ser durament reprès.
Un altre novici va preguntar:
“Pare, puc pregar mentre fumo?”
I es va alabar la seva devoció."
Matteo Rampin
Fumar mentre prego o pregar mentre fumo.
En observar la realitat podem fer-ho des de diferents posicions. És famosa la frase veure el got mig ple o mig buit. El got està com està, és la nostra posició com a observador la que varia. És una de les primeres coses que vaig aprendre en la meva formació de coaching transformacional . Ja fa molts anys.
De vegades ensopego amb persones que viuen un tipus de pensament positiu que dubto que sigui l'adequat. Són persones que a qualsevol situació us posen un filtre d'optimisme inaudit. Tant que.... S'evadeixen de la realitat. I escapar del real no és coaching ni psicoteràpia. Sobre això vaig exposar alguna cosa al meu article: L' actitud mental positiva.
Es pot ser optimista sense perdre el contacte amb l'obvi? Jo crec que sí. És a dir, veure el got mig ple quan realment és així. Però no quan està buit. I avui parlaré d'una cosa que alguns poden anomenar tècnica. Jo crec que és més aviat actitud.
Aprendre a veure el got mig ple és una capacitat. Aquesta capacitat, entrenada adequadament, pot modificar les nostres creences. Quan aquestes es modifiquen, és més que possible que transformi el concepte que tinc de mi mateix. La identitat, és a dir qui és l'observador. També vaig exposar alguna cosa sobre això al meu article: Ser i fer, nivells neurològics, coaching i pnl. Som-hi!.
Veure el got mig ple. On poso el focus de la meva atenció?
On poso l'atenció al blanc o al negre?
Aquest exemple és molt conegut: La copa de Rubin. La meva mirada està posada en una cosa existent. Si em focalitzo en el blanc veig una copa. Si la meva atenció està focalitzada en el negre veig dos rostres. I el millor d'aquesta capacitat és que no està allunyada de la realitat. Veure el got mig ple, com al got de Rubin depèn de on posem l'atenció. Per tant de la posició des de la qual observem la realitat. No és fantasiejar sobre realitats que desitjo però que, òbviament, no existeixen aquí i ara. Per això, en certa ocasió vaig dir que el coaching és acció amb consciència.
Veure el got mig ple ha de sostenir-se a la realitat, no en un desig.
És a dir, decidim posar un filtre a la realitat per destacar alguns elements d' ella. Però… elements que existeixen!. No fantasies per materialitzar des d'un suposat univers màgic.
Un exemple: un home ve a consulta per deixar de fumar i em diu literalment: “Fa vint anys que estic intentant deixar de fumar i no ho aconsegueixo”. Si poso el focus en "no ho aconsegueixo”, evidentment em desmoralitzo. Ara bé, si em focalitzo en aquests vint anys que ho ha estat intentat: No és realment admirable la persistència i determinació sostinguda durant 20 anys? I continua intentant-ho sense desmoralitzar-se! És una manera de veure el got mig ple. I no deixa de ser veritat.
És cert que en enquadrar segons quines frases cal anar amb compte no sigui que sembli un acudit. Per exemple, “no sóc rar, sóc una edició limitada". O "no sóc lleig, sóc difícil de veure". Són exemples de reenquadraments amb paraules que dirigeixen l'atenció cap a altres aspectes de la realitat. Però també és cert que quan em reconec com a "rar", em reconec com a "únic". I si em reconec com a únic, és cert que tinc un valor. Els diamants són precisament valuosos per la seva singularitat.
El reenquadrament en PNL i coaching. Un tipus de pensament positiu realista.
Això és el que en PNL es coneix com a reenquadrament. Reenquadrar és modificar el marc a través del qual observem una situació o un problema. Això és d'especial importància en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. De la mateixa manera que podem veure el got mig ple, podem enquadrar la nostra experiència. Gairebé sempre les paraules (o la manera com s' utilitzen) estan implícites en el reenquadrament. La manera com les utilitzem comportarà una forma o altra d'impactar a la nostra vivència interior. Examinem les dues frases clau del paràgraf de la introducció:
“Puc fumar mentre prego?”:
“Puc pregar mentre fumo?”
Les paraules ens delaten i ens construeixen.
La meva intenció en repetir aquest paràgraf és que examinis la diferent manera com les dues frases impacten en tu. En la primera frase el fumar sembla l'acció principal. Mentre que el pregar sembla una cosa secundària. En la segona proposició el fumar queda supeditat a pregar. Això és molt semblant a veure el got mig ple o mig buit. És el que es coneix en PNL reenquadrament amb paraules.
L'adverbi temporal "mentre", debilita l'impacte del verb que el segueix, ressaltant el que precedeix. Puc, per exemple, estudiar mentre escolto música. Però escoltar música mentre estudio…. desvirtua l' estudi.
A vegades, el "mentre" deixa un espai en suspens, a "omplir" amb la imaginació de qui escolta. Vegem el títol del llibre de Stephen King: "Mentre escric". Diguem que el verb escric és el got mig ple. El que veig, el que sé. Però el que passa mentre.... Queda en una incògnita. No és perquè sí que es tracta d'un mestre del gènere de suspens, terror, fantasia… etc.
L'adverbi mentre i el got mig ple.
“Mentre penso en els possibles obstacles, em dirigeixo cap al meu objectiu”. No deixo de fer el precís per aconseguir el meu objectiu que continua estant en primer pla. El meu objectiu és el got mig ple. Els obstacles no deixen de ser tinguts en compte, però ho són en un segon pla. A més, l'adjectiu "possibles", relativitza l'aparició d'obstacles.
Recordem que l'atenció dirigeix l'acció. És la pressuposició que subjau a la construcció de reenquadraments.
La realitat depèn del punt de vista de l'observador.
Fa anys, quan vaig començar a interessar-me en això del coaching i la psicoteràpia vaig conèixer un peculiar terapeuta. Mentre jo li parlava ell anava pintant unes pedres/runa. Aquesta era la meva percepció. Jo el mirava atònit.
Va aixecar la vista i em va dir: “No et preocupis, t'escolto mentre pinto les runes”. Aquest subtil canvi en les paraules reorientava la meva percepció de cap a on posava ell l'atenció. El got mig ple estava en mi, el mig buit a les runes. Tot i que de vegades, el que roman en el fons, suggerit, també apareix subtilment. No sé si coneixia això del reenquadrament, la PNL o el coaching… però va aconseguir tranquil·litzar-me.
Seguirem construint reenquadraments en els propers articles.
Tot i això recorda també:
Veure el got mig buit és a l'origen de les creences limitants.
Fins llavors, rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
T'agradaria aprendre a veure el teu got mig ple? Llavors contacta amb mi sense compromís. Evidentment, també si estàs interessat en qualsevol altra intenció terapèutica.
Mail: jspguasch@gmail.com
Tel. / Whatsapp: 615.56.45.37
Formulari de contacte: Sí, estic interessat en un procés de coaching o teràpia per aprendre a veure el meu got mig ple.. O també, per descomptat, qualsevol altra intenció terapèutica
Probablement també t'interessi ampliar amb els articles següents:
Anteriors articles relacionats:
– Pensament positiu, el que crec i el que no.
– Llenguatge i experiència interna. Les paraules ens delaten i construeixen
– PNL i llenguatge als nivells neurològics. La PNL en paraules.
– Llenguatge i realitat. Com les paraules construeixen i revelen la nostra realitat.
Següent article relacionat:
– El poder de les paraules. Com les paraules influeixen en el nostre estat d'ànim
Veure el got mig ple. Pensament positiu realista, consulta a Sabadell, online i Terrassa. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching.