El missatge ocult de les emocions reprimides. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching a Sabadell i online.
Què amaguem després del que expressem?
Imagina una situació força quotidiana. Arribes a casa després d'un dia horrible a la feina. Estàs cansat, saturat i amb poques ganes de parlar. Aleshores descobreixes que la teva parella va oblidar comprar el sopar que havíeu acordat. I explotes.
T'enfades, aixeques la veu i sents que alguna cosa dins teu es desborda. Però realment estàs tan enfadat pel sopar? Potser no.
Potser portes tot el dia acumulant tensió. Potser estàs trist, esgotat o preocupat. Fins i tot pot ser que tinguis por per alguna cosa que encara no has reconegut. La ràbia apareix, però podria estar tapant una altra emoció.
Quan això passa, podem estar davant d'emocions reprimides o emocions emmascarades. I és molt més habitual del que pensem.
De vegades creiem saber perfectament què sentim. No obstant això, quan mirem una mica més endins, descobrim alguna cosa diferent. En aquest article veurem per què passa. També trobaràs exercicis senzills per desenvolupar la teva consciència emocional i comprendre millor el teu món interior.
Què són exactament les màscares emocionals?
Alguna vegada t'has preguntat com saber què estic sentint realment? La pregunta sembla senzilla, però respondre-la no sempre ho és. En àmbits de creixement personal i coaching s'ha encunyat el terme “màscara social” (1)
Dins de l' Anàlisi Transaccional hi ha un concepte especialment interessant per comprendre aquest fenomen. Es coneix com “"racket"” emocional. Un "racket" és una emoció apresa que en pot encobrir una altra de més autèntica. Podríem imaginar-ho com una mena d'escut emocional. Apareix perquè, en algun moment, vam aprendre que determinades emocions resultaven difícils d'expressar. Així comencen a formar-se algunes emocions substitutives o paràsites.
Per exemple, una persona sent por davant d'una situació determinada. No obstant això, va aprendre que mostrar-ho significava semblar feble. Aleshores apareix l'enuig. La ràbia ocupa el lloc de la por i funciona com una emoció substitutiva. Des de fora veiem enuig. Per dins hi pot haver vulnerabilitat. Així funcionen moltes emocions emmascarades.
El problema no consisteix a sentir ràbia. Aquesta emoció també pot ser completament autèntica i necessària. La dificultat apareix quan utilitzem sistemàticament una emoció per evitar connectar amb una altra. Aquí podem entrar a la dinàmica de reprimir les emocions.
Segons l'Anàlisi Transaccional, Podem parlar de cinc emocions principals autèntiques. Entre les agradables trobem l' afecte i la alegria o gaudi. Entre les incòmodes apareixen la por, la ràbia i la tristesa. El nostre aprenentatge ens pot portar a substituir-los per sentiments ocults que ens resulten més acceptables..
Per això, desenvolupar la nostra intel·ligència emocional resulta tan important. Ens ajuda a reconèixer els nostres sentiments reprimits, augmentar l'autoconeixement i relacionar-nos millor amb el que sentim.
Per què amaguem les nostres emocions?
Llavors, per què amaguem les nostres emocions? En molts casos, aprenem a fer-ho com una forma d'adaptació. Durant la infància rebem missatges explícits i implícits sobre el que podem sentir i expressar.:
“Els nens valents no ploren”.
“No t'enfadis per ximpleries”.
“No tinguis por”.
“No ploris, que no ha passat res”.
Aquestes frases poden semblar innocents. No obstant això, repetida moltes vegades transmeten un missatge potent. Hi ha emocions que no hauríem de mostrar. D'aquesta manera podem començar a construir emocions ocultes. No deixem de sentir-les. Simplement aprenem a tapar-les, ignorar-les o substituir-les per altres que semblin més acceptables.
Pensem en algú que va aprendre que gaudir massa estava malament.. Quan apareix l'alegria, immediatament sorgeix la culpa. L'alegria és present, però queda amagada. Mentrestant, la culpa ocupa el primer pla.
També pot passar amb la por. Davant un conflicte, una persona pot sentir-ho intensament. No obstant això, potser va aprendre des de petita que reconèixer-ho era perillós. Aleshores apareix inquietud, enuig o fins i tot indiferència.
Aquestes emocions substitutives compleixen una funció. Ens van ajudar a adaptar-nos en determinats moments de la nostra història. El problema arriba quan seguim utilitzant-les automàticament molts anys després. Comprendre les nostres emocions reprimides no consisteix a jutjar-nos. Consisteix a preguntar-nos què vam aprendre i què seguim necessitant protegir.
Exemples quotidians d'emocions substitutives
Les màscares emocionals s'entenen millor quan les portem a situacions reals. Aquests exemples poden ajudar-te a reconèixer possibles emocions emmascarades al teu dia a dia.
• Imagina que tens por de fracassar. En lloc de reconèixer-ho, reacciones amb ràbia quan algú qüestiona les teves decisions.
• Perds alguna cosa important i apareix una gran tristesa. No obstant això, cerques culpables i expresses únicament enuig.
• Algú vulnera un dels teus límits. Podries sentir ràbia, però de seguida apareix la culpa per voler defensar-te.
• Et passa una cosa meravellosa. Sents alegria, però de seguida en sorgeix la culpa perquè altres persones estan travessant dificultats.
• Vols expressar afecte a algú. No obstant això, apareix la vergonya i decideixes mantenir una certa distància emocional.
Res d'això no significa, sempre, que existeixi necessàriament una emoció paràsita. La ràbia, la por, la tristesa, La culpa o la vergonya poden respondre perfectament a una situació concreta. La clau és observar què passa dins nostre:
L'emoció correspon realment al present?
O apareix automàticament per evitar-ne un altre més difícil?
Aquesta diferència és fonamental per entendre les nostres emocions reprimides..
El cost d'ignorar el nostre món interior
Reprimir les nostres emocions provoca molèsties vitals.
Viure permanentment desconnectat del que sentim té conseqüències. Les emocions reprimides no desapareixen només perquè decidim no mirar-les.. Podem intentar ignorar-les. Podem mantenir-nos ocupats. Fins i tot podem convèncer-nos que “no passa res”. Però el nostre món emocional continua aquí.
Quan reprimir les emocions es converteix en un hàbit, podem perdre claredat sobre les nostres necessitats. També pot resultar més difícil desenvolupar una bona regulació emocional.
Potser reaccionem amb massa intensitat davant de petits problemes. O fem exactament el contrari i desconnectem emocionalment. Altres vegades apareixen tensió, dificultats per descansar o una sensació constant de malestar.
Les relacions també es poden ressentir. Si parlem des de les nostres emocions emmascarades, els altres reben un missatge diferent del que realment necessitem transmetre.
Imagina que sota l'enuig hi ha tristesa. L'altra persona escolta una acusació. No obstant això, el que potser necessitem expressar és dolor. O sota una aparent indiferència es pot amagar por. L'altra persona percep distància, quan nosaltres estem intentant protegir-nos.
Reconéixer aquests sentiments ocults millora la nostra consciència emocional i facilita relacions més autèntiques.
Com sortir del parany emocional?
Identificar les nostres emocions reprimides requereix curiositat i pràctica. Una bona manera de començar és fer-nos una pregunta senzilla.:
“Aquesta emoció respon realment al que està passant ara?“
Després en podem afegir una altra:
“Podria estar protegint-me d'una altra emoció que em costa reconèixer?”
Imagina't que algú et fa una crítica davant d'altres persones. Sents una ràbia enorme. Potser aquesta ira és completament coherent amb el que va passar. Però també podria amagar vergonya o por de sentir-te exposat. No necessitem decidir immediatament quina és la resposta correcta. De fet, fer-ho podria portar-nos a interpretar massa ràpid les nostres pròpies emocions. És millor observar.
Quina emoció tindria sentit sentir aquí i ara?
Aquesta pregunta ajuda a desenvolupar autoconeixement. També permet distingir una emoció autèntica de possibles emocions substitutives apreses. La finalitat no és controlar tot allò que sentim.
Tampoc consisteix a eliminar les emocions desagradables. Es tracta de escoltar-les. Perquè fins i tot les emocions incòmodes poden aportar informació sobre les nostres necessitats, els nostres límits i la nostra forma de relacionar-nos.
Exercicis per alliberar els teus sentiments ocults
Treballar les emocions reprimides comença per aprendre a observar-les.
Els exercicis següents et poden ajudar a identificar patrons i millorar la teva intel·ligència emocional. No necessites trobar una explicació perfecta. L'objectiu és mirar la teva experiència amb curiositat i desenvolupar una major consciència emocional..
Exercici 1: Pràctica individual “Què hi ha a sota?”
Tria una situació recent en què la teva reacció emocional hagi estat especialment intensa. Després, completa aquesta seqüència:
• Descriu breument la situació.
• Identifica la emoció que va aparèixer primer.
• Anota quin impuls vas sentir.
• Explora quina emoció es podria trobar a sota.
• Pregunta't què necessitaves realment.
Imagina aquest exemple:
“Em van corregir davant de tot l'equip”.
L'emoció immediata va ser l'enuig.
El meu impuls va ser atacar o justificar-me.
En observar-ho amb calma, descobreixo por de quedar exposat.
Aleshores identifico una necessitat: sentir seguretat i preparar-me millor.
Ara et pots fer tres preguntes:
1. Què vaig sentir immediatament després del que va passar??
2. Quina emoció em costa més reconèixer o expressar?
3. La meva reacció va resoldre la situació o va impedir que sentís una altra emoció?
L'última pregunta et pot ajudar especialment a detectar emocions ocultes. No busquis una resposta perfecta. Cerca una resposta sincera.
Exercici 2: Pràctica en parella “Emoció visible / possible”
La persona A explica durant dos minuts una situació que l'ha afectat emocionalment..
Mentre parla, la persona B escolta. No interpreta. No aconsella. No diagnostica.
Després pot fer aquestes preguntes:
• “Quina vas sentir exactament en aquell moment?”
• “Quina necessitaves?”
• “Si aquesta emoció no estigués, Quina altra podria aparèixer?”
Per exemple:
“Em vaig enfadar moltíssim amb tu”.
L'altra persona podria preguntar:
“Si deixem momentàniament l'enuig de banda, Què apareix?”
Potser la resposta és:
“Crec que tenia por de no ser important per a tu”.
Això no vol dir que l'enuig fos fals. Simplement estem explorant la possibilitat que hi hagi emocions emmascarades.
Després s'intercanvien els rols.
La regla més important consisteix a evitar diagnòstics. Ppreguntem, escoltem i contrastem.
Aquesta actitud afavoreix l'autoconeixement i permet explorar les nostres emocions reprimides des d'una posició més adulta.
Exercici 3: Pràctica individual “L'emoció reprimida que es repeteix”
Durant diversos dies, registra tres situacions quotidianes on aparegui repetidament una emoció. Utilitza aquesta seqüència:
Situació → Emoció → Pensament → Conducta → Resultat.
Per exemple:
Situació: “Em qüestionen una decisió”.
Emoció: enuig.
Pensament: “No valoren el que faig”.
Conducta: em poso a la defensiva.
Resultat: acabo discutint.
Després observa el conjunt.
Hi ha alguna emoció que aparegui contínuament en situacions molt diferents?
Aturar-nos un moment per escoltar el nostre sentir.
Pregunta't què podria existir a sota.
Hi ha por?
Hi ha tristesa?
Potser apareix una ràbia que mai et permets expressar directament?
L'objectiu no consisteix a trobar obligatòriament sentiments reprimits. Es tracta de detectar patrons. Potser descobreixis que utilitzes una mateixa resposta emocional per protegir-te d'altres experiències internes. Aquest descobriment pot ampliar enormement la teva consciència emocional.
Exercici 4: Pràctica en parella “Canvi d'emoció”
La persona A relata breument una situació problemàtica:
“Quan va passar això, vaig sentir allò i vaig reaccionar així”.
La persona B pregunta:
“Aquesta emoció et va ajudar realment en aquell moment?”
Després exploren junts una altra possibilitat:
“Si a sota existís una altra emoció, Quin podria ser?”
Imagineu que A respon:
“Vaig sentir molta ràbia i vaig atacar”.
B pot preguntar què hi havia a sota.
Potser A descobreixi: “Crec que hi havia tristesa. Vaig sentir que no t'importava”.
Aleshores pot reformular el missatge:
“Em vaig sentir trist perquè vaig interpretar que no t'importava”. La diferència pot ser enorme.
Una emoció substitutiva ens pot mantenir atrapats en patrons repetitius. Reconéixer l'emoció subjacent pot facilitar una comunicació més clara, adulta i directa.
Després, intercanvieu els rols. De nou, no busquem endevinar les emocions de l'altre. Busquem crear espai per reconèixer possibles emocions amagades.
Aprendre a escoltar les teves emocions reprimides
Comprendre les nostres emocions reprimides requereix temps.
No sempre resulta fàcil reconèixer allò que hem après a amagar durant anys. Però cada cop que identifiques el que realment estàs sentint, fas un petit pas cap a tu mateix. Deixes de reaccionar només des de l'automatisme. Comences a triar com respondre.
Això és part de la intel·ligència emocional. També forma part de l'autoconeixement, la regulació emocional i una relació més conscient amb nosaltres mateixos.
No necessitem eliminar la por, la ràbia o la tristesa. Tampoc no hem de sentir culpa o vergonya per experimentar determinades emocions. Necessitem aprendre a escoltar-les.
Perquè darrere de molts sentiments ocults hi pot haver una necessitat que encara no hem reconegut. I comprendre-la pot canviar la nostra manera de relacionar-nos. Amb els altres, però també amb nosaltres mateixos.
Comença observant una situació quotidiana:
Pregunta't què vas sentir.
Després mira una mica més avall.
Potser descobries que algunes emocions emmascarades feia molt de temps que intentaven dir-te alguna cosa.
Aprendre a reconèixer el que sentim no consisteix a sentir menys.
Consisteix a comprendre'ns millor.
Conclusió a la feina amb emocions reprimides
En conclusió, treballar els teus sentiments reprimits requereix molta valentia. Evidentment, no és un camí fàcil ni tampoc ràpid. No obstant això, els beneficis per a la teva vida són evidents. En deixar de reprimir les emocions, ganes autèntica llibertat. A més, la teva consciència emocional es torna molt més profunda. Per tant, les teves relacions milloren de forma molt notable. En definitiva, et converteixes en algú molt més íntegre. Així que, comença avui mateix a practicar aquests exercicis.
I recorda una cosa important: treballar les emocions reprimides no vol dir fer-ho tot en solitud.
Si alguna experiència emocional resulta massa intensa o difícil de manejar, pots cercar acompanyament professional. En el meu cas et puc acompanyar en visites presencials o bé online. Les meves dades són les següents:
Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia
C / Les Valls 28; 4º-5ª
08201 Sabadell
Pots contactar amb mi mitjançant el formulari:
Sí, vull informació addicional sobre una consulta personal de psicoteràpia o coaching
o bé per:
Telèfon/WhatsApp: 615.56.45.37
www.josepguasch.com
Anterior article: Per què la positivitat tòxica fa malbé la teva salut emocional (i com evitar-la)
(1) No obstant això, des de la visió de la psicologia clàssica es pot conèixer de manera diferent. Generalment com mecanismes de defensa, de supressió o estratègies adaptatives de camuflatge social.
No obstant, fins i tot en aquest àmbit l'argot professional pot variar. Així, des de la psicologia analítica clàssica es parla de “persona”. La psicoanàlisi de Winnicott “Fals jo”. Finalment la neuropsicologia i el corrent cognitiu conductual opten per “emmascarament” o “supressió expressiva“
En ser aquest un bloc de divulgació prefereixo cenyir-me a termes col·loquialment més comprensibles.
El missatge ocult de les emocions reprimides. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching a Sabadell i online.