Hàbit i addicció. Costum o dependència?, consulta Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions de psicoteràpia online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, ) a Sabadell i virtual
Hàbit i addicció. Una addicció és un mal hàbit.
A vegades, quan pregunto, Quin és el teu problema?, Alguns clients diuen… “el tabac”, “el menjar”, “l'alcohol”. Llavors em permeto qüestionar-los, respectuosa i irreverentment: – el tabac, l'alcohol, el menjar…no són un problema. Evidentment, no ho són si no els consumeixes en excés, menjar i alcohol, per exemple. O fins i tot alguns millor no consumir-los en absolut (tabac, cocaïna, cànnabis…).
Llavors, Quin és el problema?. El problema real és la conducta addictiva. I Què és, doncs, una conducta addictiva i en què es diferencia de l'hàbit? Es tracta de costum o addicció?
Què és un hàbit, Què és una addicció?
Un hàbit pot ser beneficiós, per exemple recórrer sempre el mateix camí a la feina ja que és el més ràpid. Encara que , de vegades, pot suposar una rutina que ens aparta d'altres possibilitats. Per exemple, no assabentar-nos que han obert una altra via de comunicació més ràpida o agradable.
El diccionari de la R.A.E. estableix les següents definicions:
- Hàbit: Pràctica habitual d'una persona, animal o col·lectivitat.
- Addicció: Hàbit de conductes perilloses o de consum de determinats productes, especialment drogues, dels quals no es pot prescindir o resulta molt difícil fer-ho per raons de dependència psicològica o fisiològica.
Així doncs, una conducta addictiva és un hàbit amb certes característiques. Entre d' altres, la necessitat d' un tractament. I, per tant, una teràpia orientada a la rehabilitació de la dependència. Ampliarem més endavant aquestes distincions.
Així doncs, una de les fronteres entre hàbit i addicció és el perill o perjudici que suposa.
Hàbit i addicció, la transició de l'un a l'altre.
Qualsevol hàbit comença sent una conducta esporàdica. Així, per exemple, els ocasionals primers cigars d'un adolescent, o prendre cafè, de tant en tant, en determinat bar, o menjar-se una bossa de crispetes veient una pel·lícula, o una cervesa durant un partit de futbol…
Els mals hàbits i la seva força. Tractament de les addiccions a Sabadell
Aquesta conducta es torna un hàbit per la repetició constant associada (o no) a moments, llocs o persones. Seguint els exemples anteriors, l'adolescent que fuma sempre que està amb un amic determinat, el cafè que pren Joan al mateix bar els dimarts i dijous a les 10 del matí. Cada diumenge anem al cinema o al futbol, per la qual cosa cada diumenge consumim crispetes o cerveses.
Una de les dificultats de superar l'addicció consisteix, precisament, en això. La quantitat d' “ancoratges” (situacions, llocs i persones) associats al consum addictiu. Una part important de la teràpia de rehabilitació consisteix a desactivar aquestes associacions.
Costum o addicció?. La diferència que marca la diferència.
Si aquests hàbits es mantenen dins d'un “consum moderat”, no parlaríem encara de conducta addictiva. Però és difícil en alguns d'ells, com el tabac i, ocasionalment, l'alcohol no alimentar una espiral creixent de consum. I amb això la necessitat d'un tractament.
D'altra banda, estem parlant de substàncies potencialment addictives (cafè, tabac i alcohol). Se suposa que els aliments no ho són, encara que hi hauria molt a discutir sobre la manera en què es processen alguns i les respostes que generen en l'organisme.
En aquest cas, la frontera entre costum o addicció és el control del consum.
Sabem també que algunes persones tenen una major predisposició genètica que altres a quedar “enganxades” a les drogues, fins i tot legals, com l'alcohol. Això, i el nivell de tolerància, explica com dues persones que han consumit el mateix (generalment en la joventut) poden, una, desplegar una conducta dependent (i la necessitat de tractament), i l'altra no. En el proper article tractaré aquest tema.
Hàbit i addicció. La diferència en la pràctica.
Costum o addicció? Vegem alguns paràmetres pràctics.
Una addicció és sempre un hàbit; un hàbit no té per què ser una conducta addictiva. Quina és la frontera entre tots dos? Hi ha quatre variables que delimiten clarament la diferència:
1.- Quan suposa algun perjudici evident. Per exemple, prendre més de cinc cafès al dia. Mèdicament està comprovat que superar aquesta quantitat és especialment perjudicial.
2.- Quan la persona és incapaç, o d'aplicar un sobreesforç, per moderar el consum. Imaginem, per exemple, que per relaxar algú necessita cinc cerveses en dues hores. Si no ho fa, no es relaxa. Òbviament aquesta persona necessita teràpia per superar aquesta dependència.
3.- La persona addicta mai podrà tornar a un consum moderat, especialment en l'addicció a substàncies. Tot i que s'hagi aconseguit mantenir un període de sobrietat. El <<somni daurat>> de molts addictes és el de tornar a un “consum moderat”. Però aquest “de tant en tant” ja no és possible sense el risc de tornar a la conducta addictiva. Qualsevol tractament ha de tenir això en compte.
4.- Quan interfereix en les activitats quotidianes de la persona de manera significativa. Deixa de ser costum per ser una addicció, per exemple, estar enganxat a les xarxes socials si això suposa arribar tard a la feina.
Una addicció és una malaltia progressiva i pot conduir a la presó, el psiquiàtric o el cementiri.
El tabaquisme, una addicció que, com totes, té solució.
Imaginem algú que, en un dia d'estiu, té molta set. Davant té una gerra d'aigua freda, en quantitat suficient per pal·liar la seva set, i al costat, un got de beguda alcohòlica. Només pot escollir una d'aquestes dues alternatives. Imagines quina serà la diferent elecció entre un addicte a l'alcohol i un altre que no ho és?
En definitiva, la persona addicta ha perdut la seva capacitat d'escollir i, per tant, la seva llibertat.
La dificultat d' establir límits entre costum i addicció
Evidentment, les fronteres entre hàbit i addicció estan, en allò teòric, delimitades, però no sempre en la pràctica. Vegem l'exemple d'un professional que acostuma a prendre un cervesa, sempre, Després de treballar, per relaxar-se. Si es veu forçat a no fer-ho, se sent malament, però durant tot el dia, només beu aquesta copa. El component de dependència de AQUESTA cervesa és obvi, però el seu consum no suposa un perjudici evident. És més una dependència psicològica que física. Aquest és un exemple extrem, però hi ha moltes gradacions i matisos entre hàbit i addicció.
➡ Descobreix com des de la teva coherència interior pots superar el tabaquisme des de l'arrel amb PNL 💡
També és cert que el “craving” (desig de consumir, especialment durant un període d'abstinència), depèn en moltes ocasions de diferents contextos (persones, situacions, llocs…). És per això que una de les primeres mesures en el tractament d'addiccions és allunyar-los dels entorns en què van consumir. L'eventual craving és, doncs, un paràmetre important en teràpia per delimitar si és costum o addicció.
“Jo controlo” “Jo ho deixo quan vulgui”. La paradoxa de l'addicció.
Una vegada, a la barra d'un bar, un home amb signes evidents d'embriaguesa etzibava “tot cridant” a un amic seu: “això jo ho controlo”, “això jo ho deixo quan em doni la gana”. És obvi que no “controlava” i que deixar-ho quan li donés la gana era qüestionable.
No sempre la persona addicta és aliena a la seva dependència. Però si quan diu “puc controlar” o “ho deixo quan vulgui”. Aquesta necessitat de justificar-se és, la major part de les vegades, un indici més que raonable de dependència. Un comportament addictiu mai és controlat mentre continuï mantenint-se, és ell qui controla. D'altra banda, si pogués ser controlat seria, com a molt, un hàbit que encara no ha generat dependència.
Qualsevol hàbit addictiu es pot superar amb una teràpia adequada.
Aquestes frases solen ser la vàlvula d'escapament de l'addicte quan se sent qüestionat. O, fins i tot, quan la conducta addictiva ja ha ocasionat algun trencadissa evident en la seva vida.
Les addiccions necessiten un tractament especialitzat, adjunt unes recomanacions del Govern Basc. Entre elles inclou un programa de prevenció de l'alcoholisme en menors, i un altre per a deixar de fumar. Una de les disciplines que complementen molt eficaçment el tractament de les addiccions és el mindfulness. Aquesta pràctica facilita que no ens identifiquem amb pensaments, emocions i sensacions. Això vol dir acceptar-los i no deixar-nos portar per ells si no ho desitgem.
En el proper article tractarem el concepte “nivell de tolerància”, especialment en el consum de substàncies addictives.
Fins llavors, rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
Creus que necessites tractament per superar algun hàbit o addicció?
Vols alliberar-te definitivament?
Necessites més informació, gratuïta i sense compromís sobre la teràpia per a la rehabilitació?
Fes clic a la imatge!!
Anterior post sobre hàbit i addicció relacionat: Tractament ludopatia
Un altre relacionat: Com ens sedueix una addicció?. La granota i el cassó d'aigua al foc
Següent article sobre hàbits i addiccions: El nivell de tolerància a l'alcohol i com influeix en l'alcoholisme
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?
Fins i tot qualsevol altre tema relacionat amb el teu creixement personal o professional i no vinculat, necessàriament, amb hàbits i addiccions? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37
– Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Sí, estic interessat en un procés personal de psicoteràpia, coaching o creixement personal
També, si ho desitges, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
– Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Hàbit i addicció. Costum o dependència?, consulta a Sabadell i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc.…) a Sabadell i online.