Intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions, online i a Sabadell; Josep Guasch psicoterapeuta, coach .
Una persona acaba una jornada complicada i passa davant del bar on anava habitualment. Està cansada, sent tensió i pensa: «Em vindria bé una cervesa per desconnectar».
Entre aquesta sensació i entrar al bar passen moltes coses. Hi ha una emoció, una necessitat, pensaments apresos i una conducta associada durant molt de temps a l'alleujament.
Precisament aquí pot adquirir importància la intel·ligència emocional en la rehabilitació d' addiccions.
Reconéixer una emoció no elimina una addicció. Tampoc no fa desaparèixer automàticament les ganes de consumir. No obstant això, pot ajudar a comprendre què passa i facilitar una resposta menys automàtica.
En aquest article farem servir com a exemple el trastorn per consum d'alcohol o alcoholisme. Així podrem observar com intervenen les emocions en diferents moments de la recuperació.
També veurem què poden aportar la psicoteràpia, la hipnosi clínica i el coaching. No obstant això, és fonamental diferenciar-ne les funcions i els límits.
Quina relació hi ha entre les emocions i el consum d'alcohol?
El consum d'alcohol pot associar-se a emocions molt diferents. Algunes persones beuen quan estan ansioses, frustrades, avorrides o tristes. Altres relacionen l'alcohol amb celebracions, relaxació o determinades situacions socials. No obstant això, una addicció no es pot explicar únicament mitjançant les emocions.
A l'alcoholisme també intervenen l'aprenentatge, els hàbits i diferents factors biològics i socials. A més, el consum continuat pot dificultar progressivament el control sobre la conducta. Per tant, la gestió emocional a les addiccions representa una part del problema i també del seu abordatge.
Una emoció pot actuar com a desencadenant. Per exemple, una discussió pot generar ansietat i activar posteriorment el desig de beure. No obstant això, entre sentir ansietat i consumir alcohol hi ha un espai sobre el qual podem treballar.
– Primer, la persona pot aprendre a reconèixer què sent.
– Després, pot identificar la necessitat associada.
– I cercar estratègies d'afrontament diferents.
Aquest plantejament aborda sentiments, situacions, pensaments i desencadenants relacionats amb el consum.
La relació entre intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions comença, per tant, amb una idea senzilla. Sentir una emoció no obliga necessàriament a respondre mitjançant una conducta determinada.
Com pot ajudar la intel·ligència emocional en la rehabilitació d'addiccions?
Sostenir les emocions i recuperar capacitat d'elecció.
La intel·ligència emocional implica reconèixer, comprendre i gestionar les nostres pròpies emocions. També inclou habilitats relacionades amb la comprensió d'altres persones i les nostres relacions amb elles.
En primer lloc, trobem la autoconsciència emocional. Aquesta permet preguntar-nos què sentim quan apareixen les ganes de beure.
Després podem intentar comprendre aquesta emoció. Potser darrere de l'impuls hi ha ansietat, cansament, avorriment, solitud o necessitat de pertinença.
El següent element és la regulació emocional. El seu objectiu no consisteix a eliminar les emocions desagradables. Tampoc pretén mantenir permanentment un estat emocional positiu. Se tracta d'aprendre a experimentar aquestes emocions sense respondre sempre de la mateixa manera.
A més, les habilitats socials poden tenir un paper important. Demanar ajuda, establir límits o rebutjar una beguda són també recursos per a la recuperació.
Aquests 4 passos són els que es treballen al taller d'intel·ligència emocional pràctica que s'imparteix a Sabadell
Imaginem que algú descobreix que beu després de jornades laborals especialment estressants. Reconèixer aquest patró permet anticipar-se. La resposta alternativa podria consistir a canviar la rutina, descansar o contactar amb una persona de suport.
Per tant, aquestes habilitats poden complementar el tractament de les addiccions. No obstant això, no substitueixen l'atenció psicològica o mèdica quan aquesta és necessària.
Desencadenants emocionals: de la reacció automàtica a una resposta diferent
Els desencadenants poden ser interns o externs. Una discussió pot actuar com a desencadenant, però també un lloc, una persona o determinada hora.
Suposem que algú solia beure després de la feina. Cada tarda passa davant del mateix bar i apareix un pensament automàtic: «M'ho mereixo».
Una estratègia consisteix a identificar primer què està passant.
La persona es pot preguntar: «Què sento realment?». Potser la resposta és cansament, tensió i necessitat de desconnectar.
Aleshores pot separar la necessitat de la conducta habitual: «Necessito descansar, però no necessito alcohol per fer-ho».
Després pot preparar un pla concret. Per exemple: «Si tinc ganes d'entrar, agafaré una altra ruta i trucaré a la meva persona de suport».
És un pla emocional “si-llavors”. La seva finalitat consisteix en disposar d'una alternativa abans de trobar-se a la situació de risc.
La psicoteràpia treballa precisament sobre pensaments, emocions, situacions i conductes relacionades amb el consum. També permet desenvolupar habilitats d'afrontament.
Per la seva banda, la intel·ligència emocional facilita reconèixer l'estat intern abans de respondre automàticament.
Així, no intentem eliminar el desencadenant. Busquem ampliar les possibles respostes quan torni a aparèixer.
Adquirir consciència per regular les emocions als desencadenants.
Desig: aprendre a afrontar el desig de beure sense obeir-lo
Un desencadenant i el craving no són exactament el mateix.
El desencadenant pot activar o augmentar el desig. No obstant això, les ganes intenses de beure també poden aparèixer sense una causa emocional fàcilment identificable.
Imaginem que una persona fa diverses setmanes que no consumeix alcohol. De sobte, mentre és a casa, experimenta un desig intens de beure.
Una possible resposta consisteix a observar aquest desig sense interpretar-lo immediatament com una ordre. Pot començar dient-se: «Estic experimentant ganes de beure». La frase descriu el que passa sense afegir: «Fracassaré».
Després pot observar les sensacions físiques i emocionals associades, sempre que fer-ho resulti tolerable.
Una tècnica coneguda com a urge surfing proposa imaginar l'impuls com una onada. El desig pot augmentar, canviar i posteriorment disminuir.
La finalitat no consisteix a obligar el craving a desaparèixer. Es busca aprendre a experimentar-ho sense respondre automàticament mitjançant el consum.
Les intervencions basades en mindfulness treballen precisament la consciència i acceptació de les experiències presents. A més, busquen desenvolupar respostes més flexibles davant dels desencadenants. No obstant això, si hi ha risc immediat de beure, la prioritat és la protecció. En aquest cas convé activar el pla de suport prèviament acordat.
«No podré»: creences, emocions i autoeficàcia durant la recuperació
Les dificultats no apareixen només quan algú té una beguda davant. També poden sorgir pensaments com «no ho puc fer», «tornaré a recaure» o «sempre acabo igual».
Aquestes creences poden acompanyar-se de por, frustració, tristesa o vergonya. A més, poden afeblir la percepció d'autoeficàcia durant la recuperació.
Aquí resulta útil diferenciar un fet d'una conclusió absoluta.
Haver recaigut anteriorment és un fet. Concloure que mai no serà possible canviar és una interpretació.
La persona pot revisar les evidències disponibles. Potser va aconseguir passar un temps sense beure, va demanar ajuda o va superar determinades situacions sense consumir. Aleshores pot substituir «mai no podré» per una formulació més realista. Per exemple: «Fins ara m'ha costat mantenir l'abstinència. Necessito suport i noves estratègies per afrontar les dificultats».
La reestructuració cognitiva permet treballar aquest tipus de pensaments. Així mateix, les intervencions motivacionals poden abordar l'ambivalència i afavorir el compromís amb el canvi.
La intel·ligència emocional afegeix una altra perspectiva. Permet identificar les emocions associades a aquests pensaments i aprendre a gestionar-les. D'aquesta manera, pensament i emoció es poden abordar conjuntament sense confondre'ls.
Intel·ligència emocional i prevenció de recaigudes
La prevenció de recaigudes en addiccions no consisteix únicament a resistir quan apareix un desig intens. També implica conèixer els propis patrons i preparar respostes abans de necessitar-les.
Una persona pot identificar determinats llocs com a situacions de risc. Una altra pot descobrir que les seves dificultats més grans apareixen després de conflictes familiars.
Per això, intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions es poden relacionar mitjançant un procés continu d'aprenentatge:
Primer reconeixem una situació.
Després identifiquem les emocions, necessitats i pensaments associats.
A continuació triem una resposta diferent i observem els seus resultats.
Si funciona, podem consolidar-la. Si no és suficient, haurem de revisar el pla i cercar altres estratègies.
A més, el suport social juga un paper important. Saber demanar ajuda és una habilitat emocional i, al mateix temps, una estratègia pràctica.
És estratègicament òptim treballar objectius relacionats. Entre ells hi ha el desenvolupament d'habilitats, el suport social i l'afrontament de desencadenants. Per tant, millorar la gestió emocional pot formar part de la prevenció de recaigudes. No obstant això, no garanteix que mai apareguin noves dificultats.
La recuperació no consisteix a fer-ho sempre perfectament. També implica aprendre d'allò que no funciona i adaptar les respostes.
Psicoteràpia, hipnosi i coaching: com es poden complementar i quins són els seus límits
Psicoteràpia, hipnosi clínica i coaching poden participar en un procés de canvi. No obstant això, no exerceixen la mateixa funció.
La psicoteràpia pot treballar pensaments, emocions i conductes relacionats amb el consum. Reestructurar les creences i les intervencions motivacionals són exemples rellevants.
També hi ha intervencions basades en mindfulness i acceptació. Aquestes poden ajudar a desenvolupar respostes més flexibles davant de determinades experiències i desencadenants.
La hipnosi clínica utilitza atenció focalitzada, imaginació i suggestions terapèutiques. Per exemple, pot servir per assajar mentalment una resposta diferent davant d'una situació.
No obstant això, s'ha de plantejar com un possible recurs complementari. Si t'interessa pots veure el següent article:
Hipnosi per superar l'alcoholisme, funciona? Avantatges i límits
Per la seva banda, el coaching de recuperació pot facilitar objectius, rutines i compromisos quotidians. També pot acompanyar l'aplicació pràctica de determinats canvis. No obstant això, el coaching no substitueix l'avaluació ni el tractament psicoterapèutic.
Per tant, una rehabilitació adequada d'addiccions no consisteix a acumular tècniques. Consisteix a seleccionar les apropiades per a cada persona i cada dificultat. A més, cada professional ha d'actuar dins de les seves competències i coordinar-se quan sigui necessari.
Craving i síndrome d'abstinència, dos moments en la recuperació d'addiccions.
Síndrome d'abstinència: quan gestionar les emocions no és suficient
Hi ha un moment on aquesta distinció adquireix especial importància: la síndrome d'abstinència alcohòlica. Ansietat, por o irritabilitat poden aparèixer en deixar l'alcohol. No obstant això, no tots els símptomes són experiències emocionals que haguem d'aprendre simplement a tolerar.
En persones amb dependència física, interrompre bruscament el consum pot provocar una abstinència potencialment perillosa.
Per això, la retirada pot requerir valoració i supervisió sanitària. L'Organització Mundial de la Salut contempla tractament mèdic per controlar l'abstinència i prevenir complicacions greus.
Convulsions, delírium i altres símptomes greus necessiten atenció mèdica. Les tècniques emocionals mai no s'han d'utilitzar per endarrerir-la o substituir-la. En aquest context es pot utilitzar un semàfor de seguretat acordat amb els professionals sanitaris.
El verd representa una situació que l'equip considera estable. Aquí es poden utilitzar recursos senzills de regulació emocional prèviament acordats.
El groc indica símptomes nous o que empitjoren. Aquests requereixen comunicar la situació a l'equip sanitari.
El vermell correspon a possibles emergències. A Espanya, una emergència mèdica requereix contactar amb el 112.
La intel·ligència emocional pot ajudar a reconèixer la por i comunicar necessitats. No obstant això, no tracta les complicacions físiques de l'abstinència.
De reconèixer una emoció a triar una resposta diferent
La connexió entre intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions es pot resumir mitjançant una seqüència senzilla:
Reconèixer el que sento → comprendre el que necessito → triar una resposta → practicar-la → aprendre del resultat.
La persona no necessita deixar de sentir ansietat, tristesa o frustració per avançar. El més important és ampliar les respostes disponibles quan apareixen aquestes emocions.
La psicoteràpia pot proporcionar eines per aconseguir-ho. A més, el suport quotidià ajuda a traslladar-les a situacions reals.
La hipnosi i el coaching també poden aportar recursos complementaris quan siguin adequats.
No obstant això, una addicció no és només un problema emocional. Hi intervenen factors psicològics, biològics i socials. Per això, la intel·ligència emocional troba el seu lloc dins un procés de recuperació més ampli.
La seva aportació fonamental és comprendre millor l'experiència interna. A partir d'aquí, resulta possible aprendre noves maneres de respondre.
Preguntes freqüents sobre intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions
La relació entre intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions pot generar dubtes durant el procés de recuperació. Algunes es refereixen a la regulació emocional i altres al maneig de desencadenants o del craving. També és important distingir aquestes eines del tractament professional i comprendre el seu paper en la prevenció de recaigudes. Per això, les preguntes següents resumeixen alguns aspectes essencials tractats al llarg de l'article.
Les respostes permeten aclarir conceptes i entendre millor com les habilitats emocionals poden integrar-se en la recuperació d'addiccions sense substituir l'atenció psicològica o mèdica necessària.
Com influeix la intel·ligència emocional en la rehabilitació d'addiccions?
Pot ajudar a reconèixer emocions, identificar desencadenants i utilitzar estratègies diferents del consum. Complementa el tractament professional d'una addicció però no el substitueix.
La regulació emocional pot ajudar a prevenir una recaiguda?
Pot formar part de la prevenció. Ajuda a identificar estats de vulnerabilitat i aplicar estratègies abans de respondre automàticament mitjançant el consum.
Quines emocions poden desencadenar el consum d'alcohol?
Ansietat, tristesa, frustració, avorriment o solitud poden funcionar com a desencadenants. També ho poden fer emocions agradables, per exemple l'alegria per un èxit, i determinades situacions socials.
Quina diferència hi ha entre craving i síndrome d'abstinència?
El craving és un desig intens de consumir. L'abstinència comprèn símptomes que poden aparèixer en reduir o suspendre l'alcohol després de desenvolupar dependència física.
La hipnosi es pot utilitzar en la rehabilitació d'addiccions?
Es pot plantejar com a recurs complementari en determinats casos. No s'ha de presentar com a substitut de tractaments psicològics o metges establerts.
Quin paper pot exercir el coaching durant la recuperació?
Pot ajudar a establir objectius, organitzar rutines i mantenir compromisos. No s'ha d'utilitzar per diagnosticar ni substituir tractaments sanitaris.
Intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions, conclusió
Intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions es poden complementar quan comprenem què aporta cada enfocament.
Reconéixer emocions permet detectar desencadenants i respondre de manera menys automàtica. Així mateix, aprendre a afrontar el craving amplia les estratègies disponibles durant la recuperació.
Treballar les creences limitants també pot afavorir una percepció més realista de la capacitat de canvi. No obstant això, gestionar emocions no equival a tractar una dependència.
La recuperació pot necessitar psicoteràpia, atenció mèdica, suport social i, en determinats casos, tractament farmacològic.
Per tant, desenvolupar habilitats emocionals pot ser una eina valuosa dins un procés més ampli. La seva finalitat no és substituir el tractament. La seva utilitat és ajudar a comprendre què sentim i aprendre a respondre d'una altra manera.
Necessites ajuda per afrontar una addicció i recuperar-ne el control?
Comprendre quines emocions, pensaments i situacions influeixen en una addicció pot ser un primer pas. No obstant això, no sempre és fàcil traslladar aquesta comprensió a la vida quotidiana.
A la meva consulta de psicoteràpia i coaching podem treballar sobre les teves dificultats concretes. Podem identificar desencadenants, millorar la regulació emocional i desenvolupar noves estratègies d'afrontament. També podem treballar les creences que dificulten el canvi i reforçar els recursos necessaris per avançar.
Cada procés requereix una valoració individual i un enfocament adaptat a les necessitats de la persona. A més, quan sigui necessària atenció mèdica o altres tractaments especialitzats, el treball s'haurà d'integrar amb la intervenció sanitària corresponent.
Si vols conèixer com et puc ajudar, contacta amb mi per sol·licitar informació o concertar una primera consulta.
Formulari de contacte: Sí vull informació addicional sobre un procés terapèutic per superar una addicció
Telèfon/WhatsApp: 615.56.45.37
www.josepguasch.com
Josep Guasch, coaching i psicoteràpia
Visites de coaching i psicoteràpia online i presencials a Sabadell
Espai Vida,
Carrer de les Valls, 28, 4º-5ª,
08201 Sabadell, Barcelona
Nota: Aquest article té finalitat divulgativa. No substitueix la valoració, diagnòstic o tractament realitzat per professionals sanitaris. L'abstinència de l'alcohol pot requerir supervisió mèdica. El conjunt dexercicis s'ha de considerar material orientatiu per a una intervenció individualitzada, no un protocol clínic validat com a combinació única.
Fonts de referència:
Per aprofundir en el contingut i diferenciar les intervencions amb suport clínic de les propostes complementàries:
• NICE: diagnòstic i tractament del consum perjudicial i la dependència de lalcohol. Recomanacions sobre psicoteràpia, intervencions motivacionals, prevenció de recaigudes i desintoxicació:
• NICE: tractament de les complicacions físiques relacionades amb l'alcohol. Recomanacions específiques per a la síndrome d'abstinència.
• NIAAA: Comprendre el trastorn per consum d'alcohol . Informació sobre el trastorn per consum d'alcohol i tractaments.
• NIH: Revisió sistemàtica i metaanàlisi d'intervencions psicològiques per al trastorn per consum d'alcohol (2022) . Investigació sobre diverses intervencions psicològiques i resultats relacionats amb l'abstinència.
• Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions: Informe sobre alcohol 2024. Dades epidemiològiques espanyoles.
Anterior article: Intel·ligència emocional i mindfulness: com gestionar millor les emocions
Anterior article relacionat: Com deixar les addiccions: la guia que canvia la teva vida des de dins
Següent entrada: Intel·ligència emocional i coaching nutricional: aprendre a alimentar-se millor comprenent les nostres emocions
Intel·ligència emocional i rehabilitació d'addiccions, online i a Sabadell; Josep Guasch psicoterapeuta, coach .