Intel·ligència emocional i mindfulness a Sabadell i online. Josep Guasch, consulta de psicoteràpia i coaching. Cursos i formacions per gestionar les emocions.
Combinar ambdues disciplines optimitza el creixement personal
Intel·ligència emocional i mindfulness són dues disciplines diferents que es poden complementar d'una manera especialment útil. Totes dues ajuden a millorar la nostra relació amb les emocions, encara que parteixen de perspectives diferents.
Mindfulness aporta, sobretot, una manera d'observar la nostra experiència interna. Ens ajuda a reconèixer sensacions, pensaments, emocions i impulsos sense reaccionar immediatament.
La intel·ligència emocional aporta un marc addicional. Permet comprendre les emocions, interpretar la informació i triar respostes més adequades.
Aquesta relació entre les dues disciplines també ha rebut atenció acadèmica. Una revisió proposa integrar mindfulness dins el marc de la intel·ligència emocional.[1] Els seus autors diferencien dues aportacions complementàries. La intel·ligència emocional estudia com processem la informació emocional. Mindfulness modifica la nostra forma de relacionar-nos amb aquesta experiència.[1]
Altres revisions han estudiat específicament les semblances, diferències i possibles relacions entre ambdues disciplines.[2] Per tant, podem resumir-ne la complementarietat mitjançant una idea senzilla:
Mindfulness ajuda a observar l'emoció amb més claredat. La intel·ligència emocional ajuda a comprendre'n el significat i decidir què fer després. Aquesta integració no pretén eliminar les emocions incòmodes com poguessin ser ràbia, por, la tristesa o culpa.
Tampoc busca convertir qualsevol emoció incòmoda en una experiència agradable.
El seu objectiu és desenvolupar prou consciència perquè les emocions puguin informar-nos sense governar automàticament la nostra conducta.
Què són la intel·ligència emocional i el mindfulness
Abans d'estudiar la relació entre intel·ligència emocional i mindfulness, convé diferenciar clarament els dos conceptes. Comparteixen determinats punts, però no són disciplines equivalents. Tampoc no persegueixen exactament els mateixos objectius.
Mindfulness se centra especialment en la nostra relació amb l'experiència present. La intel·ligència emocional incorpora reconeixement, comprensió i regulació de les emocions. Aquesta distinció permet evitar dos errors freqüents:
– El primer consisteix a pensar que observar una emoció equival a comprendre-la completament.
– El segon suposa creure que comprendre el missatge duna emoció obliga a seguir el seu impuls.
Per contra, una integració adequada combina observació, comprensió i elecció conscient.
La literatura científica també ha estudiat aquesta complementarietat. Una revisió sistemàtica de 2024 va analitzar conjuntament mindfulness i intel·ligència emocional en població adolescent.[3] Això reflecteix una relació rellevant entre aquestes àrees.
Què és mindfulness o atenció plena
Mindfulness, o atenció plena, consisteix en prestar atenció deliberadament al que passa en el moment present. Aquesta observació procura mantenir una actitud d' obertura i reduir les respostes automàtiques.
L'atenció es pot dirigir cap a la respiració, les sensacions corporals, els pensaments, les emocions o els sons. No obstant això, el seu propòsit no consisteix necessàriament a relaxar-nos. Tampoc busca eliminar les emocions desagradables. Més aviat, intenta ajudar-nos a percebre clarament el que passa sense respondre automàticament.
Una revisió acadèmica sobre aquesta disciplina destaca diversos components característics. Entre ells apareixen consciència , acceptació, obertura i absència de judici.[2]
Per exemple, podem passar directament des de “sento ràbia” fins a “crido”. No obstant això, la consciència permet introduir un espai entre els dos moments. Podem observar: “Hi ha ràbia. Sento calor, tensió, pensaments d'injustícia i ganes de reaccionar”. Aquest petit espai pot modificar la nostra resposta posterior. No elimina necessàriament l'emoció. En canvi, ens pot permetre observar-la abans d'actuar.
Què és la intel·ligència emocional
La intel·ligència emocional es pot entendre com la capacitat de reconèixer, comprendre i regular les emocions pròpies.
– Inclou identificar correctament què sentim i explorar què pot haver provocat aquesta emoció.
– També implica descobrir quina informació conté i distingir-la dels nostres pensaments i impulsos.
– A més, permet buscar maneres adequades d' expressar el que sentim.
En la dimensió interpersonal, també facilita reconèixer i comprendre emocions d'altres persones. És el que coneixem com empatia.
La intel·ligència emocional no necessita classificar les emocions simplement com a bones o dolentes. Fins i tot una emoció incòmoda pot contenir informació rellevant per a les nostres decisions. El problema apareix quan interpretem incorrectament aquesta informació. També sorgeix quan seguim automàticament l'impuls associat.
Per això, intel·ligència emocional i mindfulness poden exercir funcions complementàries:
La primera facilita observar l'experiència present. Mentre que la intel·ligència emocional permet processar la informació i valorar la nostra resposta. Aquesta complementarietat apareix també en investigacions recents sobre entrenament en atenció plena i intel·ligència emocional.[4]
Com interactuen les dues disciplines
La connexió entre ambdues disciplines resulta força natural. Cadascuna pot intervenir en diferents moments d'un mateix procés emocional.
Mindfulness ens pot ajudar a detectar una emoció quan encara està començant. Potser percebem canvis en la respiració, tensió muscular, calor, pressió corporal o acceleració mental.
Després, la intel·ligència emocional ens pot ajudar a interpretar aquests senyals. Podem reconèixer que estem sentint por, ràbia, tristesa, culpa o una altra emoció.
A més, l'atenció plena permet distingir quatre elements relacionats:
Emoció → pensaments associats → impuls → conducta. Per exemple:
Ràbia → “No em respecta” → ganes d'atacar → insultar.
Aquests quatre elements poden aparèixer encadenats, però no són el mateix. És cert que s'influencien mútuament ia la pràctica costa detectar aquestes distincions. No obstant això, reconèixer aquesta diferència augmenta el nostre marge per triar. La bona notícia és que aquesta capacitat es pot entrenar.
Aleshores apareix una pregunta fonamental: “Quina seria una resposta adequada al missatge d'aquesta emoció?”. La resposta podria consistir a posar un límit, esperar o demanar un aclariment. També podria ser necessari abandonar temporalment una situació.
Així, intel·ligència emocional i mindfulness poden participar en una seqüència que condueix des de la percepció fins a l'acció conscient.
Punts de connexió entre mindfulness i gestió emocional
Un dels principals punts de connexió és la consciència emocional. Resulta difícil gestionar adequadament una emoció que amb prou feines percebem.
– Mindfulness pot augmentar la nostra sensibilitat cap a determinats senyals emocionals.
– Després, la intel·ligència emocional ajuda a identificar, comprendre i contextualitzar aquests senyals.
Un altre punt compartit és la regulació emocional:
Les claus d'intel·ligència emocional i mindfulness
Una revisió sistemàtica de 60 estudis va analitzar específicament la relació entre atenció plena i regulació emocional.[5] Els estudis revisats van associar mindfulness amb estratègies adaptatives de regulació emocional. No obstant això, els autors també van assenyalar limitacions i necessitats de recerca.[5] De tota manera és important destacar que cap estudi científic no pot substituir l'experiència personal. A la meva pràctica personal com a psicoterapeuta i meditador he observat avenços notables. Tant en mi com en consultants i coneguts.
Un altre punt de connexió apareix a les relacions interpersonals.
Observar el nostre món emocional ens pot ajudar a reconèixer determinades reaccions abans de respondre a una altra persona. Algú pot advertir: “M'estic posant a la defensiva”. Aquest reconeixement crea una oportunitat per escoltar abans de respondre.
La integració entre intel·ligència emocional i mindfulness pot afavorir així una gestió emocional més conscient i flexible. No obstant això, observar millor una emoció no garanteix automàticament una interpretació correcta.
Diferències que convé tenir presents
Tot i que les dues disciplines es complementen, convé mantenir algunes diferències:
- En primer lloc, mindfulness no substitueix l'anàlisi emocional. Observar clarament una emoció no sempre explica per què ha aparegut. Tampoc no determina automàticament què hem de fer. Podem observar por amb molta precisió. No obstant això, encara necessitem preguntar-nos: “Existeix realment un perill?”.
En segon lloc, comprendre una emoció no significa obeir-la. Tota emoció mereix ser escoltada. No obstant això, no tot impuls emocional ha de convertir-se en conducta: - La ràbia pot indicar que necessitem protegir un límit. Això no vol dir que hàgim d'atacar:
- La por ens pot advertir d'un risc. Tampoc significa necessàriament que hàgim de fugir.
- A més, acceptar una emoció no vol dir resignar-se. Podem reconèixer plenament la nostra ràbia i decidir establir un límit ferm.
- Finalment, mindfulness no s'hauria d'utilitzar com una forma d'evitació emocional. Respirar per no afrontar un conflicte necessari es pot convertir en una altra manera de posposar-lo.
Una seqüència més completa seria:
Observar → comprendre → triar → actuar quan sigui necessari.
Beneficis i sinèrgies de pràctica conjunta
Quan s'integren adequadament, intel·ligència emocional i mindfulness poden formar una seqüència especialment útil. Aquesta seqüència es pot expressar així:
Percebre → reconèixer → permetre → comprendre → regular → decidir → actuar.
En primer lloc, la combinació pot afavorir una major precisió emocional. En comptes de pensar “estic malament”, podem identificar tristesa, decepció i certa por davant del futur. Aquesta precisió facilita distingir experiències que potser necessiten respostes diferents.
Un altre benefici potencial consisteix en reduir la reacció impulsiva. Apareix un interval entre sentir una emoció i convertir immediatament el seu impuls en conducta.
També podem aprendre que les emocions canvien amb el temps. Poden augmentar, disminuir i manifestar-se de maneres diferents al nostre cos.
La investigació disponible resulta prometedora, però convé interpretar-la amb prudència. Una metaanàlisi sobre programes escolars de mindfulness a Espanya va trobar millores en diferents dimensions psicològiques i educatives. Entre les dimensions estudiades hi havia la intel·ligència emocional.[6]
Quatre exercicis per gestionar emocions
Els següents exercicis combinen intel·ligència emocional i mindfulness mitjançant quatre modalitats diferents de pràctica. Cada exemple s'aplica a una emoció concreta per facilitar-ne la comprensió. No obstant això, aquestes pràctiques no estan vinculades exclusivament amb aquestes emocions. Aquesta precisió és important:
– La atenció corporal utilitzada amb la ràbia també es pot aplicar a la por, la tristesa o culpa.
– La pràctica RAIN pot utilitzar-se igualment amb altres experiències emocionals.
– Així mateix, la autocompassió es pot incorporar quan apareixen por, tristesa o ràbia.
Per tant, la distribució següent pretén mostrar diferents possibilitats. No estableix una correspondència rígida entre una emoció determinada i una tècnica concreta. La tria dependrà de la persona, situació i intensitat emocional. També haurà de considerar quina pràctica resulta adequada en aquell moment.
Vull també destacar que cito aquestes pràctiques a títol orientatiu. No supleixen, en cap cas, una intervenció psicoterapèutica.
Ràbia: mindfulness del cos i de l'impuls
Des de la intel·ligència emocional, la ràbia pot aparèixer quan percebem injustícia, frustració o invasió dels nostres límits. També pot sorgir davant d'obstacles importants, menyspreu o amenaces cap a nosaltres. Per tant, la ràbia pot contenir informació que mereix ser examinada.
Manifestació creativa
Ben canalitzada, pot transformar-se en fermesa, defensa de límits, assertivitat o energia per canviar una situació.
Manifestació distorsionada
Es pot convertir en agressivitat, insults, hostilitat, desig de càstig o reaccions desproporcionades.
També hi ha una distorsió contrària. Podem prohibir-nos sentir ràbia i acumular ressentiment. Alerta especialment sobre aquesta possibilitat que pot provocar diferents efectes. Des d'una sensació d' “estar al límit” o ressentiment continuat fins, fins i tot, depressió. No obstant això, no sempre es pot establir una relació causa-efecte entre ràbia no expressada i alguna manifestació en concret.
Exercici: localitzar l'energia abans d'actuar
Primer, atura't físicament quan les circumstàncies permetin fer-ho. No intentis resoldre immediatament el conflicte.
Després, dirigeix l'a atenció cap al teu cos. Observa mandíbula, pit, abdomen, mans, rostre i respiració. Descriu sensacions, no històries. Substitueix “és un idiota” per “noto calor, tensió i respiració ràpida”.
Després, observa l'impuls. Completa mentalment: “El meu cos vol…”. Potser apareixen ganes de cridar, marxar o contestar. No necessites executar aquest impuls.
Pregunta: “Quin límit, necessitat o valor sembla estar defensant aquesta ràbia?”.
Després distingeix fets i suposicions. En descriure fets procura fer-ho en terme purament descriptius. Per exemple: “em va dir que havia de refer l'informe per concretar algunes dades més específicament”. Això és literalment el que va dir. La suposició pot ser: “em menysprea com a professional”, “m'ha humiliat en dir-m'ho davant dels companys” etc. Això no vol dir, necessàriament, que les suposicions siguin falses…. Ni veritables. Simplement, diferenciar fets de suposicions ja que aquestes últimes són interpretacions personals.
Finalment, cerca la forma més ferma i menys destructiva de protegir aquest límit.
Por: respiració conscient i orientació al present
La por constitueix fonamentalment un sistema de protecció. Pot advertir-nos sobre perill, incertesa, vulnerabilitat o una possible pèrdua. També pot aparèixer quan creiem no disposar de recursos suficients.
Manifestació creativa
Ben utilitzada, pot afavorir prudència, preparació, prevenció, anticipació raonable i cerca d'ajuda.
Manifestació distorsionada
Es pot convertir en evitació constant, catastrofisme, hipervigilància o paràlisi. També pot fer que percebem perill on gairebé no existeix.
Exercici: aquí, ara i després decideixo
– Primer, reconeix directament l'emoció. Pots dir mentalment: “Hi ha por”. Anomenar, específicament, l'emoció regula la resposta de l'amígdala cerebral (cos amigdalí).
Aquest és l'anomenat “etiquetatge afectiu”. Pots, si ho desitges, ampliar aquest concepte i descobrir per què funciona al següent article: “com regular les emocions amb paraules”
– Després, observa tres cicles respiratoris sense intentar modificar-los. Nota la inspiració, la transició i l'espiració.
– A continuació orienta't conscientment cap al present:
o Observa tres coses que veus.
o Després identifica tres sons.
o I ara tres punts de contacte corporal
– Ara formula una pregunta emocional: “De què intenta protegir-me aquesta por?”.
– Després, comprova la realitat. Distingeix entre perill real, possibilitat i imaginació.
– Finalment, pregunta: “Si utilitzés la por com a informació, però no com a director, què faria?”.
Potser necessites preparar-te millor, demanar ajuda o afrontar gradualment allò que estàs evitant.
Tristesa: observació oberta i pràctica RAIN
La tristesa sol relacionar-se amb pèrdues, decepcions, separacions, fracassos o renúncies. També pot assenyalar una necessitat de compte, descans o recolliment.
Manifestació creativa
Pot afavorir acceptació, introspecció, sensibilitat, recerca de suport i reorganització de prioritats.
Manifestació distorsionada
Es pot convertir en remugació, aïllament extrem o interpretacions desesperançades sobre el futur.
Per treballar aquesta emoció podem utilitzar una adaptació de la pràctica RAIN. Les seves formulacions poden variar segons l'enfocament utilitzat. Aquí farem servir quatre passos: reconèixer, acceptar, investigar i no identificar-se completament.
R — Reconèixer
Posa nom a l'experiència: “Això és tristesa”. Potser també apareixen solitud, decepció o nostàlgia.
A — Acceptar o permetre
Durant uns minuts, deixa d'exigir que l'emoció desaparegui. Permetre no voler-la ni resignar-se.
I — Investigar
Observa on sents la tristesa. Pregunta quina pèrdua pot estar assenyalant i què necessites ara.
N — No identificar-se completament
Recorda: “Estic experimentant tristesa. Jo no sóc únicament aquesta tristesa”.
Finalment, pregunta què necessita acceptació i què en necessita encara una acció. Hi ha pèrdues que requereixen dol. Altres situacions encara es poden reparar.
Culpa: autocompassió, responsabilitat i valors
En aquesta emoció convé diferenciar culpa i vergonya.
– La culpa es pot formular així: “He fet una cosa que considero incorrecte”.
– La vergonya pot adoptar una altra forma: "Jo sóc incorrecte, defectuós o indigne”.
Observa que és molt diferent fer que ser.
La culpa pot ser útil quan condueix cap a la responsabilitat i reparació. No obstant això, pot tornar-se destructiva quan es transforma en autocàstig permanent. Pot indicar-nos que hem causat mal o hem incomplert un compromís. També pot assenyalar una conducta contrària als nostres valors.
També hi pot haver una culpa injustificada. Quan ens responsabilitzem d'esdeveniments que realment escapaven al nostre control. O fins i tot culpa per sentir enuig, orgull, ambició, quan poguessin ser emocions perfectament legítimes.
Pots veure aquest article per ampliar aquest concepte:
Guia per a la gestió emocional en dones: allibera les teves emocions
Exercici: reconèixer, tractar-se humanament i reparar
– Primer, observa la respiració i les sensacions corporals.
– Després reconeix: “Estic experimentant culpa”.
– Introdueix llavors una actitud autocompassiva. Pots dir: “Puc reconèixer el que ha passat sense maltractar-me per fer-ho”.
L'autocompassió no pretén absoldre automàticament la nostra conducta. La seva funció aquí consisteix a facilitar una observació estable del que ha passat.
Després formula quatre preguntes:
– Quin vaig fer concretament?
– Quin dany real va produir?
– El que vaig fer, estava sota la meva responsabilitat?
– Quin valor meu va ser vulnerat?
Finalment, distingeix reparació de càstig. Una disculpa, una reparació o un canvi de conducta poden resultar necessaris. La seqüència es pot resumir així:
Error → consciència → responsabilitat → reparació → aprenentatge.
Una estructura comuna per treballar qualsevol emoció
L'estructura de fons per regular emocions.
Els quatre exercicis utilitzen tècniques diferents. No obstant això, a sota hi ha una arquitectura comuna. Aquesta estructura permet integrar intel·ligència emocional i mindfulness sense confondre les seves funcions respectives.
1. Aturar-se. Evita reaccionar immediatament quan les circumstàncies permetin introduir una pausa.
2. Sentir. Observa com apareix l'emoció al cos ia la ment.
3. Anomenar. Identifica si apareix ràbia, por, tristesa, culpa o una altra experiència.
4. Permetre. No lluitis automàticament contra l'existència d'aquesta emoció.
5. Escoltar. Pregunta: “De què intenta avisar-me?”.
6. Per comprovar. Comprova si la teva interpretació correspon raonablement amb els fets disponibles.
7. Triar. Busca una resposta útil i coherent amb els teus valors.
8. Actuar. Converteix la informació emocional en una conducta proporcionada.
Mindfulness participa especialment a l' observació, atenció i relació amb l'experiència. La intel·ligència emocional afegeix identificació, comprensió, regulació i elecció.
No obstant això, aquesta divisió és orientativa. En la pràctica, ambdós processos poden solapar-se i retroalimentar-se.
Preguntes freqüents sobre intel·ligència emocional i mindfulness
Combinar intel·ligència emocional i mindfulness pot generar alguns dubtes sobre els seus objectius, diferències i aplicacions pràctiques.
Ambdues disciplines afavoreixen la consciència emocional. I, tal com hem vist, cadascuna aporta eines diferents per relacionar-nos amb la nostra experiència interna.
Aquesta complementarietat resulta especialment interessant per desenvolupar autoconeixement, autoregulació i gestió emocional davant de situacions difícils.
Les preguntes freqüents següents permeten comprendre millor com integrar atenció conscient, regulació emocional i comprensió de les emocions a la vida quotidiana.
Quina relació hi ha entre intel·ligència emocional i mindfulness?
Ambdues disciplines es poden complementar dins de la gestió emocional. Mindfulness afavoreix la observació de l'experiència present. La intel·ligència emocional afegeix reconeixement, comprensió i regulació.
La literatura acadèmica ha estudiat expressament la possibilitat d'integrar tots dos enfocaments.[1][2]
Mindfulness pot ajudar a regular les emocions?
La investigació ha trobat associacions entre mindfulness i estratègies adaptatives de regulació emocional.[5] No obstant això, els resultats depenen del context i metodologia. Per això, no s'ha d'interpretar com una garantia individual.
La intel·ligència emocional serveix per controlar les emocions?
És més precís parlar de regulació emocional. Les emocions no sempre apareixen voluntàriament. Podem aprendre a reconèixer-les i triar la nostra resposta. Regular tampoc significa necessàriament fer desaparèixer una emoció.
Mindfulness serveix per eliminar pensaments o emocions negatives?
Aquest no és el seu objectiu principal. Mindfulness cerca modificar la nostra relació amb l'experiència present. Una emoció incòmoda pot continuar existint mentre aprenem a observar-la amb menys reactivitat.
Quines emocions es poden treballar mitjançant aquestes pràctiques?
Els principis descrits es poden aplicar a nombroses experiències emocionals. Aquest article utilitza ràbia, por, tristesa i culpa com a exemples. Cap tècnica queda vinculada exclusivament amb una emoció.
Quina diferència hi ha entre acceptar una emoció i resignar-se?
Acceptar significa reconèixer que una experiència és present. Resignar-se implica renunciar necessàriament a canviar una situació. Podem acceptar la nostra ràbia i, simultàniament, establir un límit.
Com puc començar a combinar intel·ligència emocional i minfuldness?
Pots començar aturant, observant i anomenant l'emoció. Després, investiga què pot estar comunicant. Comprova la teva interpretació i tria una resposta proporcionada. La pràctica converteix així l'observació en una possible acció conscient.
Intel·ligència emocional i mindfulness. Conclusió
Una integració adequada d'intel·ligència emocional i mindfulness no vol deixar de sentir emocions difícils. La seva finalitat consisteix a relacionar-nos-hi d'una manera més conscient.
Mindfulness ens pot ajudar a detectar una emoció, observar-la i crear espai abans de reaccionar. La intel·ligència emocional permet comprendre millor la seva informació i valorar quina resposta pot resultar adequada.
La investigació disponible dóna suport a l'interès científic per la relació entre mindfulness, intel·ligència emocional i regulació emocional.[1][3][5] També hi ha resultats recents procedents d'intervencions i contextos educatius.[4][6]
Vull destacar que l'experiència emocional no és una font infal·lible d'informació:
– La por pot assenyalar un perill real o una amenaça imaginada.
– La culpa pot indicar responsabilitat o procedir d'exigències desproporcionades.
Per això necessitem escoltar l'emoció i comprovar després la nostra interpretació.
Ràbia, por, tristesa i culpa poden contenir informació rellevant. No obstant això, cap obliga automàticament a realitzar la conducta que impulsa.
L'objectiu final no consisteix a deixar de sentir. Consisteix a sentir amb prou consciència perquè les nostres emocions puguin informar-nos sense governar-nos automàticament.
Vols aprendre a relacionar-te d'una altra manera amb les teves emocions?
Pots triar quin camí prendre.
Comprendre el que sentim és important. No obstant això, portar aquesta comprensió a la nostra vida quotidiana pot requerir una feina més personal. Si vols millorar la teva gestió emocional, comprendre millor les teves reaccions o desenvolupar noves maneres d'afrontar situacions difícils, podem treballar-ho junts.
A la meva consulta integro psicoteràpia, coaching i mindfulness per acompanyar processos de canvi adaptats a cada persona i les seves circumstàncies.
Pots realitzar les sessions en línia o presencialment a Sabadell:
Josep Guasch, psicoteràpia i coaching
C / Les Valls 28; 4º-5ª
08201 Sabadell
Contacta amb mi per explicar-me breument què necessites i valorar com et puc ajudar.
Formulari de contacte: Sí vull més informació sense compromís, bé del curs d'Intel·ligència emocional pràctica, o d'un procés individual de psicoteràpia o coaching.
Telèfon/WhatsApp: 615.56.45.37
www.josepguasch.com
Anteriors articles relacionats: Principis bàsics i pràctics del mindfulness al teu dia a dia; Sents que explotaràs? La veritat oculta sobre les emocions reprimides Per què la positivitat tòxica fa malbé la teva salut emocional (i com evitar-la)
________________________________________
Notes i referències
[1] Ramos, N. S. i Hernández, S. M'. (2020). Intel·ligència emocional i mindfulness; cap a un concepte integrat de la intel·ligència emocional. Revista de la Facultat de Treball Social, 24(24), 134-146. Universitat Pontifícia Bolivariana. L'article aborda expressament la integració de mindfulness dins el marc de la intel·ligència emocional.
[2] Gómez-Díaz, M., Delgado-Gómez, M'. S. i Gómez-Sánchez, R. Mindfulness i Intel·ligència Emocional: Semblances i Diferències. Revista de Psicologia de la Salut. DOI: 10.21134/pssa.v3i1.685. Revisió dedicada a les semblances, diferències i integració de tots dos constructes.
[3] Galván-Soto, A. M'. et al. (2024). Mindfulness i Intel·ligència Emocional en adolescents: Revisió sistemàtica. Salut, 40(1). DOI: 10.14482/dg.40.01.612.856. Revisió sistemàtica que analitza conjuntament mindfulness, intel·ligència i regulació emocional.
[4] Explorant l'impacte de l'entrenament de mindfulness en la millora del pensament crític i la intel·ligència emocional. Revista de Psicodidáctica, 31(1), 2026, 500178. DOI: 10.1016/j.psicod.2025.500178. Estudi experimental controlat sobre entrenament en mindfulness i intel·ligència emocional.
[5] Peixoto, L. S. A. i Gondim, S. M'. G. (2020). Mindfulness i regulació emocional: una revisió sistemàtica de la literatura. SMAD, Revista electrònica Salut mental Alcohol i drogues. DOI: 10.11606/issn.1806-6976.smad.2020.168328. Revisió sistemàtica de 60 articles sobre atenció plena i regulació emocional.
[6] Metaanàlisi multinivell dels programes escolars d'intervenció basats en mindfulness a Espanya. Revista de Psicodidáctica. Metaanàlisi d'intervencions espanyoles que estudia diferents resultats, inclosa la intel·ligència emocional.
Intel·ligència emocional i mindfulness a Sabadell i online. Josep Guasch, consulta de psicoteràpia i coaching. Cursos i formacions per gestionar les emocions.