Per què repetim patrons de conducta i com podem canviar-los?

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell i online. Teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Novetat!, curs pràctic de PNL i coaching a Sabadell

Una dona es veu atrapada en una espiral que sembla succionar-la cap avall, com un patró de conducta repetitiu circular.

La compulsió ens engoleix en un sense sentit.

Els patrons de conducta són maneres de pensar, sentir i actuar que tendim a repetir davant de determinades situacions. Alguns ens resulten útils; altres poden portar-nos una vegada i una altra a respostes que ja no desitgem. Identificar què activa el patró, quina necessitat compleix i quines conseqüències té és un primer pas per comprendre'l i començar a respondre d'una manera diferent.

Segurament alguna vegada t'has preguntat: «Per què torno a fer el mateix si sé que no em convé?». De vegades fins i tot reconeixem perfectament una conducta i, tanmateix, tornem a repetir-la.

Això passa perquè saber racionalment que una resposta no ens beneficia no significa que hàgim modificat tots els processos que la mantenen. Als nostres patrons poden intervenir l'aprenentatge, les experiències anteriors, les nostres creences, les emocions, les conseqüències que obtenim i la manera com hem après a respondre davant de determinades situacions.

Què són els patrons de comportament?

Podem entendre un patró de conducta com una manera de respondre que apareix de manera recurrent davant de situacions similars. No es limita necessàriament a una acció: pot incloure el que pensem, el que sentim, la manera com interpretem el que passa i, finalment, com actuem.

Per exemple, una persona es pot trobar davant d'un conflicte, anticipar que expressar el que pensa provocarà rebuig, sentir por i evitar la conversa. Si aquesta seqüència es repeteix en diferents situacions, podem començar a reconèixer un patró.

Per tant, un patró es pot observar com una seqüència:

Situació → interpretació o pensament → emoció → resposta → conseqüència.

I no tots els patrons de conducta són negatius. Molts ens permeten desenrotllar-nos eficaçment sense haver de decidir des de zero com actuar davant de cada situació. El problema apareix quan una resposta que hem après i automatitzat deixa de ser útil i, tot i així, seguim repetint-la.

Per què repetim patrons de conducta?

No hi ha una única explicació aplicable a totes les persones. Un patró es pot haver après mitjançant l'experiència, haver-se reforçat perquè en algun moment va produir un resultat útil o estar relacionat amb creences i maneres d'afrontar determinades emocions.

Pensem, per exemple, en algú que evita expressar desacord perquè tem el conflicte. Evitar-ho pot reduir el seu malestar immediatament. Aquesta conseqüència pot afavorir que torni a utilitzar la mateixa resposta la propera vegada. A curt termini obté tranquil·litat; a llarg termini pot trobar dificultats per posar límits o expressar les seves necessitats.

També podem repetir determinades respostes perquè encaixen amb les idees que hem construït sobre nosaltres mateixos, els altres i el món. Algunes creences es formen durant experiències significatives de la nostra història personal.

Diferents escoles psicològiques i psicoterapèutiques expliquen aquests processos des de perspectives diferents. Més endavant en veurem algunes, entre les quals hi ha l'anàlisi transaccional i el concepte de guió de vida, la teràpia Gestalt i determinats enfocaments transgeneracionals.

Exemples de patrons de conducta repetitius

Els patrons repetitius es poden manifestar de maneres molt diferents. Alguns exemples quotidians poden ser:

  • evitar converses difícils encara que sapiguem que el problema continuarà;
  • cercar constantment l'aprovació d'altres persones abans de prendre decisions;
  • postergar tasques per por d'equivocar-nos;
  • reaccionar defensivament davant de determinades crítiques;
  • tenir dificultats per establir límits;
  • triar repetidament relacions o situacions amb característiques semblants;
  • abandonar determinats projectes quan apareix inseguretat;
  • assumir responsabilitats alienes i relegar sistemàticament les pròpies necessitats.

Una conducta aïllada no constitueix necessàriament un patró. El que ens interessa observar és la repetició d'una seqüència en situacions semblants i les conseqüències que produeix.

Com saber si estic repetint un patró?

Una bona manera de començar és substituir la pregunta «què em passa?» per preguntes més concretes:

  1. En quines situacions sol aparèixer?
  2. Què penso o em dic just abans?
  3. Quina emoció apareix?
  4. Què faig habitualment a continuació?
  5. Què aconsegueixo immediatament actuant així?
  6. Quines conseqüències té després?
  7. En quines altres situacions de la meva vida passa una cosa semblant?

Aquest petit exercici no pretén establir un diagnòstic. La seva finalitat és observar la seqüència amb més claredat.

Sovint només som conscients del darrer element: «una altra vegada m'ha passat el mateix». Examinar els passos anteriors ens pot ajudar a descobrir que allò que semblava inevitable conté pensaments, emocions i decisions que fins aleshores passaven inadvertits.

Com podem canviar un patró de conducta?

El primer objectiu no ha de ser eliminar immediatament la conducta. Abans necessitem comprendre quan apareix, què la manté i quina funció exerceix.

Podem començar per:

  1. identificar les situacions que activen la resposta;
  2. reconèixer pensaments, creences i emocions associats;
  3. observar quin benefici o alleugeriment proporciona a curt termini;
  4. valorar-ne les conseqüències a mitjà i llarg termini;
  5. plantejar una resposta alternativa concreta;
  6. practicar-la i observar què passa.

Canviar un patró arrelat pot requerir temps. Comprendre intel·lectualment el que fem i respondre altrament són processos diferents.

Quan una conducta repetitiva genera un malestar important, afecta les relacions o la vida quotidiana, o resulta especialment difícil de modificar, pot ser convenient valorar l'ajuda d'un professional qualificat.

I aquí apareix una altra pregunta: d'on procedeixen aquests patrons?

Les diferents escoles terapèutiques no ofereixen exactament la mateixa resposta. A continuació veurem algunes perspectives que han intentat explicar per què repetim determinades maneres d'interpretar, sentir i actuar.

 

Patrons repetitius, hàbits i compulsions no són el mateix

Vam veure a l'article anterior la influència de dos elements, sovint inconscients, que dirigeixen la nostra conducta. Els actes compulsius i les necessitats no resoltes. Els primers una conseqüència del que Freud anomenava Neurosi obsessiva i la seva hipòtesi sobre la causa original. Posteriorment, a principis de 1970, el terme es va modificar per l'avui conegut com a Trastorn Obsessiu Compulsiu (T.O.C). Aquesta va ser la primera resposta a la pregunta “Per què repetim patrons de conducta?”

L' teràpia Gestalt, amb el seu particular distanciament dels diagnòstics tipificats, aporta una cosa nova. Una aproximació sobre l'etiologia del "trastorn" obsessiu-compulsiu que li atorga direcció i sentit. Seguim amb la sèrie d'articles dirigits a respondre la pregunta: Per què repetim patrons de conducta?

No obstant això, cal precisar que una conducta repetitiva no implica per si mateixa un TOC.

Veurem en aquest article, especialment, les hipòtesis formulades pel Guió de Vida i les teràpies transgeneracionals. El guió de vida és una proposta que va popularitzar l' Anàlisi Transaccional. Pel que fa a les segones veurem les tres grans modalitats d'intervenció terapèutica.

En qualsevol cas, totes les modalitats terapèutiques que responen a aquesta pregunta treballen amb el nucli essencial. El sistema de les creences que ens tanquen i limiten.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

Des de la perspectiva de l'Anàlisi Transaccional, una de les explicacions de la repetició de patrons es troba en el concepte de guió de vida.

Des d'aquesta visió totes (o gairebé totes) les persones vivim en el que es coneix com un guió de vida. El guió de vida ens col·loca com unes ulleres de colors que fa que interpretem la realitat de manera personal. I això és així en funció del que anomenem mandats del guió.

Per suposat aquests mandats són inconscients. I es van configurant en el nostre interior sobre l'estructura del que vivim durant dos períodes de vida:

En primer lloc, i molt especialment, durant la primera infància.
– A continuació durant l' adolescència.

Una nena davant d'una màquina d'escriure antiga i cara pensativa. Sembla estar buscant inspiració

De petits prenem “decisions” que construeixen el guió de vida.

Es tracta de moments vitals delicats, per diferents motius, però que ens fan molt influenciables. En aquests moments s' estableix l' estructura que emmotlla la posterior repetició de patrons de conducta.

El nostre guió orienta la nostra atenció cap a aspectes de la realitat, òbvia altres i fins i tot distorsiona altres fets. Com a conseqüència final construïm generalitzacions sobre "el que ens passa". Així doncs es tracta d' un argument vital que dirigeix la manera com percebem la realitat.

Conseqüentment, aquesta percepció esbiaixada de la realitat origina una actitud i unes creences. Finalment aquesta actitud i creences configuren unes eleccions i un determinat comportament.

He resumit succintament el procés que respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Tot aquests passos obeeixen a dinàmiques inconscients que s'instal·len al nostre interior, com ja he assenyalat abans, des de ben petits. I és precisament per aquesta dinàmica inconscient que ocorren dues coses:

– Sense adonar-nos-en fem eleccions i repetim actituds i conductes.
– Aquestes eleccions, com estan influenciades pel guió, generen situacions d' acord amb els mandats del mateix. Així doncs es referma una espècie de bucle que es repeteix amb diferents personatges però amb una mateixa essència. D'aquesta manera apareix això que alguns anomenen "profecies auto complertes”.

Una seqüència de fulles amb dibuixos que es van modificant lleument per, quan en passar les fulles ràpidament, donin sensació de moviment.

Les profecies autocomplertes s'estructuren sobre l'argument del guió de vida.

Són processos inconscients que repetim per una necessitat bàsica de coherència impulsada pel subconscient personal. Hi ha fins i tot frases populars que ens remeten a això: “Més val dolent conegut que bo per conèixer", "el que s'ha fet de sempre (tota la vida)” etc.…


Veure i sortir d'aquests rols no és una cosa fàcil, precisa, gairebé sempre, un treball terapèutic. Aquesta és una resposta generalitzada a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.


Com expliquen els enfocaments transgeneracionals la repetició de patrons?

Els enfocaments anomenats transgeneracionals interpreten alguns patrons actuals a partir de la història i les dinàmiques familiars de generacions anteriors. Dins aquest ampli grup hi ha propostes diferents, com la psicogenealogia, la metagenealogia i les constel·lacions familiars.

Convé distingir aquestes interpretacions dels models psicològics recolzats per més evidència empírica. En aquest apartat les presento com a marcs teòrics i terapèutics desenvolupats pels seus respectius autors, no com una explicació científica demostrada de per què totes les persones repetim patrons de conducta.

En l'actualitat tres són les grans modalitats: Psicogenealogia, meta genealogia i constel·lacions familiars. Amb algunes diferències les tres busquen la resposta en les ferides familiars. Cap d'aquestes propostes terapèutiques són incompatibles amb la hipòtesi del guió de vida ni l'oferta per la teràpia Gestalt.

La resposta de la psicogenealogia

Ann Anceline Schützenberger va ser la precursora d'aquesta modalitat de teràpia, la psicogenealogia. Psicòloga de formació psicoanalítica inclou la visió transgeneracional en la seva praxi terapèutica. Va idear el mètode del genosociograma. Bàsicament es tracta d' un arbre genealògic en el qual assenyalar les dates especialment rellevants. Tant per a "bé" com per a "mal".

Aquestes dates rellevants solen ser indicadors de successos que transcorren paral·lelament en el temps. Així, una de les seves primeres clientes va desenvolupar un càncer a l'edat de 35 anys, a la mateixa edat que la seva mare. És el que ella va anomenar el síndrome de l' aniversari inclou les lleialtats familiars. Processos tots d' origen inconscient.

Un dibuix d´una mare embarassada de perfil, a la panxa s'assenyala la figura del fetus.

Segons la psicogenealogia, les lleialtats familiars les transmet la mare embarassada al fetus.

Així la resposta a Per què repetim patrons de conducta? es fonamenta en l' existència d' una memòria transgeneracional. Segons Schützenberger el fetus, a l'úter matern, somnia el mateix que la mare. És a través del món oníric que rep les influències de l'inconscient familiar.

A efectes pràctics convé assenyalar que Schützenberger delimita aquesta feina a trobar la resposta a la pregunta ja assenyalada: Per què repetim patrons de conducta? És a dir, es tracta d'una investigació preliminar que assenyala per on ha d'anar el posterior procés terapèutic.

En puritat, la psicogenealogia és més una metodologia d'investigació que una praxi terapèutica. La teràpia, per dir-ho així, ve després. Tanmateix molt orientada ja pel descobert en el procés previ.


Jodorowsky la Meta genealogia

Autor controvertit i debatut en la comunitat psicoterapèutica. Jodorowsky ve del món del teatre. També utilitza l'arbre genealògic com la base de la seva investigació. Per a Jodorowsky portem inscrit l'arbre al cos tant com en allò mental i emocional.

El fonament de la seva praxi es reflecteix en la frase "Jo soc tota la meva família”. Això comporta conseqüències sistèmiques de gran calat (sempre segons Jodorowsky). Sosté que quan una persona del sistema familiar adquireix i resol un conflicte, tot el sistema familiar es beneficia.

Segons la seva hipòtesi, el saber Per què repetim patrons de conducta? ja és de per si mateix resolutiu. En això es diferencia de la psicogenealogia. No obstant això, reforça el procés terapèutic amb lectures de tarot i rituals simbòlics. És el que ell anomena "psicomagia", pràctica intrínsecament lligada a la seva Meta genealogia.


Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

Bert Hellinger, va ser el creador de les constel·lacions familiars. De formació teòleg i filòsof va exercir de missioner fins que va abandonar el clergat. Es va formar en psicoanàlisi, dinàmiques de grup i teràpia familiar sistèmica d'on es va inspirar per formar la seva proposta terapèutica.

El rostre de dues persones cara a cara amb els ulls embenats. Aquesta imatge suggereix com repetim patrons de conducta de manera inconscient.

L'amor cec és a la base de la repetició de conductes i històries familiars.

La seva formació i vocació espiritual apareix en l'essència del seu mètode quan atorga un paper predominant a l'ànima. I tot i que la vincula a la persona, també la reconeix com a ens independent i amb dinàmica pròpia. En el seu llibre "Ordres de l' amor" indica explícitament:


"Aquesta ànima conscient que sobrepassa i dirigeix l'individu, cerca i troba solucions que superen, amb molt, allò que nosaltres podem imaginar..."

Així assenyala aquesta com l'agent terapèutic que aporta la solució i també la resposta a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

La clau està en el que Hellinger va anomenar "amor cec". La seva dinàmica és, idèntica a les "lleialtats invisibles" de la psicogenealogia. Es diferencia en la seva etiologia.

El nadó, en néixer, estima incondicionalment el seu pare i mare. Podem entendre-ho com una predisposició de l'ànima. I també com una estricta funció de supervivència. Aquest amor senta les bases de la lleialtat incondicional al sistema familiar. Lleialtat que va més enllà de les vicissituds relacionals.

Aquesta lleialtat va ser anomenada per Hellinger "amor cec". Així, ja de petits, ansiem secretament la felicitat de la mare i el pare. I per aconseguir això, el fill pot arribar a carregar inconscientment amb els problemes paterns. Això comporta sacrificis, identificacions i lleialtats invisibles.

Aquesta dinàmica respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? assenyalant a problemes del sistema familiar no resolts. Però el nen no tria conscientment aquestes conductes, venen condicionades per l'amor cec. I es reiteren en l'edat adulta.

Preguntes freqüents sobre els patrons de conducta

Repetir patrons de conducta, que poden ser fins i tot molt perjudicials, és un tema que suscita molta perplexitat. Per procurar oferir una mica de claredat obro una secció de preguntes freqüents. Serveixi també com un petit resum del que s'ha exposat fins ara.

Què és un patró de conducta?

És una manera de pensar, sentir o actuar que tendim a repetir davant de determinades situacions. Un patró pot incloure la situació que ho activa, la nostra interpretació, les emocions que apareixen, la resposta que donem i les seves conseqüències.

Per què repetim patrons de conducta?

No hi ha una única causa. Poden intervenir l'aprenentatge, experiències anteriors, creences, emocions i les conseqüències que una conducta ha tingut en el passat. Una resposta es pot mantenir, per exemple, perquè proporciona alleugeriment o seguretat a curt termini.

Tots els patrons de conducta són negatius?

No. Els patrons també ens permeten respondre eficaçment a situacions conegudes. Ens interessa especialment revisar aquells que generen malestar, limiten les nostres possibilitats o produeixen conseqüències que ja no desitgem.

Com puc identificar un patró repetitiu?

Observa quines situacions es repeteixen, quins pensaments i emocions apareixen, com respons i quines conseqüències obtens. Si una seqüència similar apareix reiteradament en diferents moments, pot ser útil analitzar-la com un possible patró.

Es poden canviar els patrons de conducta?

Molts patrons es poden modificar mitjançant consciència, aprenentatge i pràctica de respostes alternatives. El procés i la seva dificultat depenen de la persona, de la conducta i dels factors que la mantenen.

Repetir una conducta significa tenir un trastorn psicològic?

No. La repetició d'una conducta no constitueix per si sola un trastorn. Si una conducta provoca un malestar significatiu, interfereix en la vida quotidiana o genera preocupació, pot ser recomanable consultar amb un professional qualificat.

Quina diferència hi ha entre repetir un patró i cometre sempre els mateixos errors?

Un error pot ser una decisió o acció concreta el resultat de la qual no era l'esperat. Un patró és una seqüència més àmplia i recurrent que pot incloure pensaments, emocions i conductes. Quan determinats errors apareixen repetidament en circumstàncies similars, pot ser útil preguntar-se si formen part d´un patró de conducta.


És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Cada escola terapèutica formula la seva modalitat d' intervenció. Algunes fan més èmfasi a respondre a Per què repetim patrons de conducta? Altres, senzillament, plantegen modificar aquests guions vitals. Cada persona és diferent, i en funció de les seves inquietuds internes úniques, pot prevaler una o altra orientació.

Una rosa tancada en un atuell de vidre en un ambient ombrívol.

Conèixer la nostra biografia emocional i familiar per reconciliar-nos amb ella i nosaltres.

No obstant això hi ha una cosa que ha de prevaler. No hi ha un guió de vida o patró de conducta que, en la seva essència, sigui millor o pitjor. Tots tenen immensos potencials i perills vertiginosos. Tots estan “vestits” de virtuts i aprenentatges pendents. La pràctica terapèutica anirà orientada a prendre consciència dels aspectes constructius en la vida del consultant. A cada cas podem verificar l'aforisme:

“Al símptoma podem trobar la solució”

Hi ha altres dos aspectes de vital importància per conèixer i saber els motius pels quals repetim patrons de conducta.

En primer lloc, accedir al nostre guió de vida ens ajuda a una reconciliació amb nosaltres mateixos. Aquesta comprensió, alhora, ens ajuda a enfortir la nostra autoestima.

I, en segon lloc arribem a un nivell de coneixement que ens permet aproximar-nos a la nostra pròpia identitat. És a dir un major autoconeixement.

Al proper post tractaré l'anomenat “procés de la quadrinitat”. Una de les propostes terapèutiques més versàtils i pragmàtiques. Respon a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?. I proposa com deixar de cometre els mateixos errors.


Fins llavors rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?
Següent article relacionat: Guió de vida i amor negatiu. La lleialtat inconscient als pares.

I, per descomptat, si vols un procés personalitzat de psicoteràpia o coaching per entendre per què repeteixes patrons de conducta contacta amb mi sense compromís.

 

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell i online. Teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Tallers i formacions pràctiques de superació personal a Sabadell

 

 

Deixa una resposta