Com deixar d'autosabotejar-se en l'amor i obrir-se a relacions autèntiques

Com deixar d'autosabotejar-se en l'amor, consulta a Sabadell i online de psicoteràpia i coaching.

Signes d'autosabotatge en l'amor

Un home assegut a la vora d’un llit sembla lamentar-se per alguna situació que el supera.

De vegades creiem que no mereixem ser feliços.

T'has allunyat d'algú just quan la relació semblava estable? Tendeixes a desconfiar sense raó aparent? Tens por que, si mostres el teu veritable jo, no siguis acceptat? Aquests són només alguns signes d'autosabotatge en l'amor. Identificar-los és el primer pas per transformar les teves relacions.

Si alguna vegada has sentit que allunyes les persones que més t'importen, és possible que et preguntis: "Per què no tinc cura de les meves relacions??”. Moltes persones repeteixen patrons inconscients que les porten a destruir oportunitats d'amor genuí. Però la bona notícia és que aquest comportament pot canviar.


Teràpia per superar la por a l'amor amb PNL. Tot comença per un mateix.


L'autosabotatge sol originar-se en la infància. Probablement vas créixer en un entorn on només es valorava la perfecció. Tal vegada associes l'amor amb el rendiment, creient que qualsevol error et faria indigne d'afecte.

Aquestes creences limitants Poden continuar influint en la teva vida adulta, impedint que t'obris emocionalment. És el que anomenem un guió de vida que segueix la seva trama en la vida adulta.

Els tres tipus bàsics de creences limitants.

Les creences limitants es poden dividir en tres tipus:

Creences de possibilitat o impossibilitat: Quan creiem que alguna cosa és impossible en termes generals. Per exemple: “Tot i que ho vull, i s impossible estimar algú durant tota la vida”

Creences de capacitat o incapacitat: Similar a l' anterior quant a la creença d' impossibilitat, però en aquest cas només aplicable a un mateix. Per exemple: “No soc capaç d'estimar d'una manera constant.”

Creences de mereixement. No sentir-se digne o mereixedor. Per exemple: "No mereixo ser volgut per ser qui sóc".

És important indicar que la creença és anterior a l' expressió lingüística. Les paraules són només una referència. Caldrà veure, en cada cas, què hi ha darrere d'aquest "ser qui sóc". Aquest és un nivell profund de l'experiència psicològica: La identitat

Recorda: “Com és endins és fora

D'altra banda, aquest tipus de creences negatives no transcorren a un nivell conscient. No obstant, llasten molt la capacitat d'estimar. I això és així doncs atenent la coherència si "no mereixo ser estimat..." el meu guió vital m'impel·lirà (inconscientment) a no ser-ho.

Som fidels, sense adonar-nos, al nostre argument vital. Per això és essencial detectar aquest tipus de creences sabotejadores en la teràpia per superar la por a estimar.


Com canviar les creences limitants sobre l'amor


A l' PNL s'utilitzen diferents tècniques per descobrir el rerefons de les limitacions que genera una creença limitadora. D'aquesta manera, posteriorment, es pot redefinir.

Una de les pràctiques recorre a una sèrie de preguntes que cito a continuació:

1.- ..Per què crec això? ("això" es refereix a la creença limitadora)
2.- ..Quina és la meva intenció en pensar d'aquesta manera?
3.- ..Què voldria aconseguir més enllà d'això?
4.- Suposant que ja tinc això altre, ..Què voldria sentir o tenir més enllà?
5.- En el supòsit que això últim també ho aconseguís, ..Quina altra cosa voldria?

Per finalitzar una instrucció: Experimenta aquest últim estat de l'ésser que et pertany i està en tu: Com modifica i eleva les experiències prèvies?

Un home jove entre reixes, en aprendre com integrar creences oposades podem escapar d'encierros autoimposats.

Integrar creences oposades per alliberar-nos.

El procés és una forma de redefinir una creença i, en certa manera, "suavitzar" el seu impacte. A continuació, presento un exemple comentat de possibles respostes a l'anterior qüestionari.

És important indicar que el qüestionari s'ha d'aplicar sobre la creença arrel. En aquest cas (per exemple) “no mereixo ser volgut per ser qui sóc”, no sobre la conseqüència. Posat en paraules, la conseqüència seria una cosa així com “Per què m'autosabotejo en les meves relacions?”

Vegem un exemple de possibles respostes a les preguntes anteriors.


1. Per què crec això? (no sóc digne de ser estimat)

Resposta: "Crec que no mereixo ser estimat perquè, des de petit, rebo missatges (directes o implícits) que em feien sentir defectuós si mostrava les meves emocions o errors. Això em va portar a internalitzar la idea que, si no sóc perfecte, no sóc digne d'amor."
Comentari: Aquí s'identifica l'origen de la creença en experiències passades. Al no ser qüestionades, es van transformar en una veritat personal.

2. Quina és la meva intenció en pensar d'aquesta manera?

Resposta: "La intenció de pensar d'aquesta manera és protegir-me del possible rebuig. En anticipar que no mereixo amor, evito obrir-me completament als altres. Així, d'alguna manera, em preparo per evitar crítiques o decepcions."
Comentari: La ment, de forma inconscient, utilitza aquesta creença com a escut protector, encara que resulti limitant. Si crec que no sóc digne de ser estimat em protegeixo del possible rebuig, evitant el risc d' estimar.

3. Què voldria aconseguir més enllà d'això?

Resposta: "Més enllà d'aquesta creença, desitjo sentir-me segur i acceptat tal com sóc. Sense haver de complir amb estàndards inabastables. Desitjo viure relacions autèntiques en què la vulnerabilitat sigui valorada i no castigada
Comentari: En deixar d'autosabotejar-me en l'amor descobreixo un anhel profund de connexió genuïna i acceptació incondicional. Tant de mi mateix com dels altres.

4. Suposant que ja tinc això altre, Què voldria sentir o tenir més enllà?

Resposta: "Una vegada que em senti veritablement acceptat, m'agradaria experimentar un profund amor propi i pau interna. De tal manera que senti que la meva vàlua resideix en el meu ésser complet, sense la necessitat de validació externa."
Comentari: S' estableix un nivell superior d' autoacceptació, en què l'amor propi es torna la base del benestar emocional.

5. En el supòsit que això últim també ho aconseguís, Quina altra cosa voldria?

Resposta: "Amb aquesta pau i autoacceptació, Vull ampliar la meva capacitat d’estimar i ser estimat. Vull crear relacions enriquidores i profundes on tant donar com rebre amor siguin processos naturals i recíprocs."
Comentari: La resposta final mostra la projecció d'una vida relacional més plena i autèntica, construïda sobre la base de l'amor propi.

Redefinició final:

Finalment la creença inicial "no sóc digne de ser estimat" es configura com a: "Ara que experimento aquesta pau interna i l'amor propi, cada experiència passada es transforma en una lliçó valuosa. Comprenc que la meva vàlua no depèn de la perfecció ni de l'aprovació externa, sinó de la meva essència autèntica. En permetre'm ser vulnerable i acceptar-me tal qual sóc, elevo cada vivència i obro la porta a relacions plenes d'amor genuí i mutu. D'aquesta manera deixo d'autosabotejar-me en l'amor"


Teràpia per superar la por a l'amor

A l'amor no es tracta de perfecció, sinó de connectar des de l'autenticitat i la connexió genuïna. Deixar d'autosabotejar-te en l'amor és un procés, però amb la mentalitat correcta, pots transformar la teva vida sentimental. I, d'aquesta manera, obrir-te a relacions genuïnes.

Tres vinyetes del procés d'un braç alliberant-se d'una soga. Aprendre a alliberar-nos de patrons antics de conducta

Alliberar-nos de patrons antics que ens mantenen apressats.

Si sents que els patrons d'autosabotatge et superen, una opció és buscar teràpia. Puc ajudar-te a entendre les teves creences o, fins i tot, la por al compromís. També és important treballar en la teva autoestima perquè t'obris a relacions més sanes i confiades.

És important assenyalar que aquest procés ha d'emergir des d'una profunda ressonància emocional. Per escrit només puc descriure en paraules el que sorgeix en processos terapèutics complexos i profundament commovedors. No és una simple "convicció" o acceptació des del cognitiu/racional. Sovint aquestes transformacions venen acompanyades d'intenses catarsis emocionals. És per això que l'acompanyament terapèutic és (gairebé) imprescindible.
Deixa d'autosabotejar-te en l'amor! Atreveix-te a canviar la teva història!

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

 

Anterior entrada: Com integrar creences oposades i trobar l'equilibri interior.
Següent entrada: Homes i cura comunitària. Presentació d'homes per a la cura de la vida.



Com deixar d'autosabotejar-se en l'amor, consulta a Sabadell i online de psicoteràpia i coaching.

Deixa una resposta