Mandats del patriarcat cap a l'home: Impacte en la salut mental i emocional. Consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell i online.

Formes estereotipades d' expressar-se i aparèixer com a home
La cultura hegemònica imposa una sèrie d' exigències als homes que configuren la nostra identitat, comportament i relacions socials. Aquests mandats ens atorguen privilegis sobre les dones i altres identitats de gènere. Però també ens limiten, generant tensions i contradiccions internes. Aquí descric 20 mandats bàsics del patriarcat imposats als homes, juntament amb una explicació sobre el seu impacte:
1. Has de ser fort (físicament i emocionalment), no mostris debilitat.
Des de la infància, els homes són educats per ocultar el dolor, vulnerabilitat i la sensibilitat. Això és així perquè expressar emocions és vist com “femení” i, per tant, indesitjable. Per tant, emocions com tristesa, vulnerabilitat i por es consideren un signe de debilitat. Aquest mandat del patriarcat propicia que molts homes no trobin espais segurs per expressar les seves emocions.
Aquesta repressió dificulta la capacitat dels homes per desenvolupar intel·ligència emocional i demanar ajuda quan la necessiten. Com a resultat, s'incrementen problemes com la depressió, la ansietat i la tendència al suïcidi.
2. No hem de plorar ni mostrar debilitat.
El plor està associat a la feminitat. És per això que se’ns requereix que reprimim les nostres emocions, especialment la tristesa i el plor. Frases com “els homes no ploren” reforcen la idea que mostrar tristesa o fragilitat és un signe d'inferioritat. Aquesta pressió per reprimir el plor afecta la nostra salut mental i emocional. Com a resultat enfrontem el dolor en solitud o bé busquem sortides menys saludables, com la violència, abús de substàncies, etc.
3.- No hem de tenir amics amb els quals puguem parlar de les nostres emocions.
Aquestes emocions reprimides afecten el vincle amb les nostres amistats. Les amistats masculines solen estar basades en activitats compartides (videojocs, esports, treball...). L' expressió emocional, en el millor dels casos s'ignora quan no es menysprea. Parlar dels nostres problemes personals amb altres homes s'associa a debilitat. Com a resultat, molts homes no tenen xarxes de suport emocional i se senten sols fins i tot quan tenen amics propers.
4. Has de ser el proveïdor econòmic.
El patriarcat estableix el nostre valor per l'èxit econòmic. I d'aquest deriva la capacitat de mantenir la nostra família.
Això ens genera una forta pressió per exercir rols laborals exigents. De manera que deixem de prioritzar el nostre benestar personal i treballs més satisfactoris encara que siguin menys lucratius. En temps de crisi econòmiques, molts homes sentim que la nostra identitat es veu amenaçada si no complim amb aquest mandat.
5. Mostra't dominant i líder.
S'espera que prenguem la iniciativa en tots els aspectes: treball, parella, família. La cultura patriarcal, en primer lloc premia l' agressivitat i la competència. Per a , en segon lloc, desvaloritzar la cooperació i el diàleg. Això contribueix a la perpetuació d'estructures jeràrquiques en les quals busquem imposar la nostra voluntat. Aquest és l'origen de desigualtats en les relacions personals i professionals.
6. Legitima l' ús de la violència com a mitjà per resoldre diferències o problemes.
Des d’una edat primerenca, hem estat socialitzats per usar la violència com a forma de fer-nos valer o defensar el nostre honor. En molts contextos, l'ús de la violència és vist com una demostració de masculinitat. Aquesta normalització de la violència contribueix a la perpetuació d'agressions en l'àmbit domèstic, escolar i laboral. A més fomenta la violència entre homes, com en les bandes o els conflictes de guerra.
7. Has de ser heterosexual i demostrar-ho constantment.
El patriarcat imposa l'heterosexualitat com a norma obligatòria. A més desacredita qualsevol orientació o expressió de gènere que se'n desviï. S'exigeix als homes demostrar constantment la seva virilitat mitjançant conquestes amoroses i actituds hipermasculines. Això oprimeix els homes homosexuals i bisexuals. Però també limita la possibilitat que expressem afecte per altres sense temor a ser qüestionats.
8. Has de ser sexualment actiu i conquerir dones.
S'espera que busquem constantment experiències sexuals. A més el nostre valor es mesura en funció de la nostra capacitat de conquerir dones. Aquest mandat reforça la creença que ser home està lligat a l'acompliment sexual. Això pot generar ansietat, problemes d' autoestima i una visió de les relacions basada en la conquesta i el domini, en lloc del respecte i la reciprocitat.
9. No has de realitzar tasques domèstiques o de cura.
El patriarcat defineix la llar i la criança dels fills com a responsabilitats femenines. Quan els homes s' impliquen en aquestes tasques, sovint se'ls felicita de manera exagerada. Evidenciant que encara es considera excepcional que un home participi en la cura de la llar. Aquest mandat perpetua la càrrega desigual del treball domèstic. A més limita la nostra capacitat per desenvolupar vincles afectius més profunds amb els seus fills i parelles.
10. Has de competir amb altres homes i evitar la cooperació.
La masculinitat patriarcal està basada en la competència constant: en la vida social, esport, treball... Hem de demostrar que són més forts, més intel·ligent o amb més èxit que altres. Aquesta competència impedeix el desenvolupament de relacions masculines basades en l' empatia i la solidaritat. Promovent en el seu lloc dinàmiques de rivalitat i aïllament.
11. No pots expressar la teva estètica lliurement.
La masculinitat patriarcal imposa restriccions a la manera com els homes poden vestir-se, arreglar-se o presentar-se. Qualsevol elecció estètica que es desviï de la norma masculina tradicional pot ser motiu de burla o exclusió social. Des d'usar colors considerats femenins a cuidar massa la nostra aparença. Això limita l'expressió personal i reforça una visió rígida del que significa “ser home”.
12. Has de ser independent i autosuficient.
Promou la idea que demanar ajuda és senyal de debilitat. Se'ns exigeix resoldre els nostres problemes sols, sense suport (especialment emocional) d' altres. Això reforça l'aïllament i la dificultat per formar xarxes de suport. El que pot portar a problemes de salut mental, estrès i frustració. Molts pateixen en silenci perquè creuen que admetre dificultats ens fa menys masculins.
13. Protegeix, defensa i controla les dones de la teva família.
Tot i que sembla un mandat positiu, reforça la idea que les dones són éssers fràgils que necessiten la protecció masculina. També estableix que la masculinitat està lligada a la capacitat de “defensar l'honor” d' una dona. Això, en molts casos, "justifica" la violència. Aquest mandat ha estat usat per validar agressions cap a altres homes en nom de l' “honor”. O fins i tot per restringir la llibertat de les dones, com passa en el control sobre la seva vestimenta, amistats o decisions personals.
14. Has de ser un home “de veritat” i no un “nen”.

Un “home molt home…”
La cultura patriarcal és un sistema ancorat en la prohibició. És un reflex d'això la definició d'home: "Un home no és un nen, no és una dona i no és un homosexual".
Des de petits, ens han pressionat per madurar ràpid i assumir responsabilitats que reforcin la nostra virilitat. Expressions com “compòrta't com un home” o “deixa d'actuar com un nen” són expressions d' aquest mandat. Implícitament ens indiquen que la tendresa, la enginyositat, emocionalitat i diversió són coses que hem d'abandonar. Com a resultat, ens sentim incòmodes amb la nostra vulnerabilitat o amb gaudir d'activitats no considerades “serioses” o “masculines”.
15. No has de permetre que una dona et domini.
La socialització masculina inculca la idea que els homes hem de liderar la relació de parella. Com a conseqüència, hem d'evitar que la nostra autoritat sigui qüestionada. Aquesta creença fomenta la resistència d'alguns homes a acceptar relacions equitatives. I, en situacions extremes, pot portar a la violència de gènere quan sentim que “perdem el control”. A més, genera resistència a expressar amor i admiració per les nostres parelles per si es percep com a “debilitat”.
16. No has de mostrar interès per la criança i l'educació dels fills.
Aquest mandat bloqueja la possibilitat de construir una paternitat responsable. Històricament, el patriarcat ha relegat els homes al paper de “proveïdor” i no de “cuidador”. S’espera que treballem i portem diners, Però que deleguem la cura dels fills a les mares. Aquest mandat limita la nostra possibilitat de formar vincles propers amb els nostres fills. I reforça la càrrega desigual de la criança. Això afecta tant els pares com els nens, que creixen amb figures paternes allunyades emocionalment.
17. Has de ser agressiu i competitiu en l'esport.
Aquest és un rol de gènere tradicional. L'esport representa una eina per reforçar la idea que hem de ser forts, agressius i competitius. Des de la infància, ens impulsen a practicar esports de contacte i castiguen per mostrar actituds de cooperació o sensibilitat. Aquesta pressió fa que internalitzem la idea que hem de “guanyar a tota costa”. Això es pot estendre a altres àmbits de la vida, com el treball o les relacions interpersonals.
18. Evitem qualsevol comportament que sembli “femení”.
El sexisme discrimina una persona pel seu sexe, en aquest cas a la dona. Per tant, els homes que mostren comportaments associats culturalment amb la feminitat són ridiculitzats o rebutjats. Aquestes actituds i comportaments poden ser utilitzar colors vius, gaudir de l' art, parlar amb delicadesa o interessar-se per la moda.
Això limita la nostra expressió personal, reforça l'homofòbia i la misogínia, ja que ensenya que el femení és inferior. També impedeix que els homes explorin aspectes de la nostra identitat que ens puguin fer més feliços.
19. Has de solucionar els problemes amb lògica, no amb emocions.
Hi ha la creença que som “racionals” i no “emocionals”. Això reforça la idea que les emocions són irracionals o inútils. Ignorar les emocions, pròpies i alienes, i procurar resoldre conflictes sense considerar-les propicia un gran malestar interior. Aquesta desconnexió emocional contribueix a problemes en les relacions personals i les dificultats per gestionar els conflictes de manera saludable.
20. Hem de demostrar la nostra vàlua mitjançant èxits materials.
El patriarcat mesura l'èxit masculí en funció de la riquesa, béns materials i l' estatus social. S’espera que tinguem cotxes de luxe, cases grans i posicions de poder. Aquells que no aconsegueixen acumular béns o assolir un alt estatus són vistos com a fracassats. Això genera ansietat, estrès financer i baixa autoestima. Aquesta pressió també impulsa molts homes a sobrecarregar-se de feina i descuidar la seva salut i relacions personals.
Mandats del patriarcat cap a l'home, conclusió.
Aquests mandats del patriarcat cap a l'home, no només ens afecten individualment. També estructuren les relacions de poder en la societat. Tot i que el patriarcat atorga privilegis als homes, també els sotmet a regles rígides que els impedeixen viure amb llibertat i benestar. La deconstrucció d'aquests mandats no busca “debilitar” als homes, sinó permetre'ls una vida més plena. Amb més opcions per expressar la nostra identitat sense por al judici social.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
www.josepguasch.com
Anterior article relacionat: Els valors del patriarcat i el seu impacte en la societat actual
Següent article relacionat: Els mandats del patriarcat cap a la dona
Mandats del patriarcat cap a l'home: Impacte en la salut mental i emocional. Consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell i online.



