Llenguatge i realitat, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, curs de pnl i coaching pràctic a Sabadell)
«Hi ha altres mons, però són en aquest»
Paul Éluard.
Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat
Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, “la nostra experiència”. Ara bé, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.
Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.
Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt al “no adonar-nos”.
Llenguatge i realitat en un exemple
Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…
Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…
Seguirem amb el que estableix l'article: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules. Començarem amb un altre exemple:
Llenguatge i realitat, els nivells entorn, conducta i capacitat a PNL.
Amb les paraules descrivim el nostre entorn.
En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa”. En quinze paraules tenim diferents visions de l'enllaç entre llenguatge i realitat. Vegem:
La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser” sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitat i l'altra a un estat transitori.
Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.
Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.
La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.
Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar de manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que ho sabrà fer..
Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.
Vegem a continuació aquest enllaç entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.
Les paraules al nivell de l'entorn
Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. L'enllaç entre llenguatge i realitat a l'entorn es caracteritza per allò descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir, utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.
Alguns exemples: “el cotxe és vermell”, "veu aguda", "va arribar a les 20.15", “el vi té un sabor afruitat”, "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: “A l'habitació feia fred”. Si bé la frase ens descriu la temperatura –un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiva. Per a qui és fred? i sobretot, comparat amb què?
Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.
Llenguatge i realitat,
una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.
Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase “El gat va saltar per la finestra”. Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim com som de diferents:
Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, altres drets i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.
Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.
Com parlem quan ens referim a la conducta.
La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.
La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Quines faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.
Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. L' adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.
L' adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és molt important per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar una mica més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem a allò referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.
Llenguatge i realitat en les capacitats.
Recordem que les capacitats es refereixen al com fem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:
– “Com treballa?”
– "Treballa bé i ràpidament."
Aquí veiem que com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:
– "Com és el teu amic?”
– "És molt divertit"
És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, encara que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O Quines estratègies?…per fer X?
Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells.
"Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).”
La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que se sent al ….
El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.
La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.
Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d'intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. A PNL s'estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, una baula entre les capacitats i les creences.
L'enllaç entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure a la següent frase:
“Només de pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixosos i la cansament de estar dempeus, em passen les ganes de fregar els plats.”
Ó:
"M' imagino la cuina neta i lluent i el l'olor a net per animar-me a fregar els plats"
Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.
Com em desmotivo a fer alguna cosa.
La paraula inicial “només” de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix és més que significatiu. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i el cansament…” Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber-ne més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl
Motivar-nos i desmotivar-nos és al nostre abast… però cal saber fer-ho.
És una estratègia… A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir, la persona manté al cap el temps que estarà fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o una cosa així). És una estratègia interna genial…per desmotivar-se!
Aquest és el “com” a què es refereix el nivell de les capacitats. És a dir, la forma en què vaig processant el meu món intern abans de passar a l'acció. O, contràriament, d'aturar-me i procrastinar. I en aquest procés llenguatge i realitat apareixen de manera molt clara.
Vegem ara un altre "com".
Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.
Vegem ara com les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.
"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i el l'olor a net (sensació) per.... ”
En aquest cas, l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.
Atenció, això no vol dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats així genera una predisposició o una altra.
La clau és com estructurem el nostre pensament. En això estan implícits:
– El sistema representacional.
– Les submodalitats. Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opac en una imatge.
– La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems.
– Els metaprogrames.
Per descomptat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única a cada persona. De totes maneres, t'invito a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.
El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.
Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.
Les paraules que fem servir per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per descomptat “em considero capaç o incapaç”, “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “puc escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple “compondre una cançó”.
També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:
– Comprenc el que dius (auditiu intern).
– Veig el que dius (visual intern).
– Sento el que dius (cinestèsic intern).
No obstant això, amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.
Espero que el vincle entre llenguatge i realitat hagi estat clar. Per aprofundir una mica més en això últim et remeto a l'article citat de El sistema representacional.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
Anteriors articles relacionat: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.
Com influeix el llenguatge en la nostra percepció, emocions i experiència interna.
Següents articles relacionats: La matrix de les nostres creences. És la nostra vida una gran mentida?;
Ets conscient del poder transformador que poden tenir les paraules a la nostra comunicació i relacions diàries?
Llei d' atracció i física quàntica. Mite o realitat?
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Vols conèixer d'una manera pràctic aquest vincle entre llenguatge i la teva realitat? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37
– Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Sí, m'interessa informació addicional sobre un procés de coaching o psicoteràpia.
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Llenguatge i realitat, Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, cursos de superació personal a Sabadell)
Yolanda
Hola! Totalment d'acord de com pot canviar el sentit d'una frase amb una sola paraula. “ser” és com et sentencia, i “estic” allibera, perquè com bé dius, és transitori.
Molt bon post.
Una abraçada gegant!